Duatló de Vic 09

Els components de l'equip abans de començar.

Catxondeo amb la copa... :-)

Al Podium pel tercer lloc per equips. ;-)

Lo bò de ser l'últim és que els companys t'animen quan arribes a meta... jajaja

La cara de fred de l'Albert tot un poema... al costat la Joana, la fotògrafa... :-)

Octavi corrents a la segona cursa a peu.

La bestia Ramón agafant aigua.

A punt de començar a patir.

Octavi mirant a càmara.

Jesus concentrat, ho va passar molt malament.

Ramón pujant a la bici.

L'Albert amb pose de crack :-)

Quina pooooooooor.... :-)

A punt d'arribar a la T1

El nostre cap de files diumenge amb estilazo.

Jesus apretant al final de la primera cursa a peu.

Ramón tot potencia.

Controlant el grup... jajaja

Octavi i Jesus començant a correr.

L'Albert i el Ramón a cap de cursa.

l'Albert concentrant-se...

Octavi i Òscar de catxondeo...

Moment clip...

Idem...

I idem... :-)

Inflant la roda...

Preparant les coses.

Forçut??? o fibrat??? ;-)

M'hauria d'haver deixat la samarreta...

Esmorzant abans de la competició després del passeig per Vic.

Diumenge Passat un grup de 5Picornells i 1 Picornella(en aquest cas va fer de fotografa... :-) vem pujar a correr el duatló de Vic, aquestes són les cròniques de l'Octavi i l'Albert.

Crònica de l'Octavi

Hola triatletes i altres criatures d'akets mon. Sóc l'octavi(recordeu? nou fitxatge d'akesta temporada?patatilla?)Com sabeu avui (vaig començar a escriure el diumenge) uns kuants triatletas intrèpits hem anat al duatlo de vic, aixi k aki teniu la meva primera crònica d'una cursa. (i sense k serveixi de precedent eh oscar!!!).Per a mi, avui ha sigut un dia on he decobert noves sensacions: -He descobert que el sector més complicat d'un tiatló és arribar al lloc de la cursa...jaja. ostres si ens haguessiu vist!!! Fent voltes x Vic preguntant per supermercats(que si opercor, que si orangutàn, que si caprabo......). Al final, xo, vem arribar al supermercat i tb a la cursa. -He decobert que en un triatlo t'ho pots passar francament malament. En el tram de la bici (30km) ho vaig passar putes. Assumeixo que el triatló es un esport dur xo k durant la baixada dels ports em tremolessin els dits, les mans, els braços, les cames....(podria continuar) supera el k puc definir com a "cursa dura". De totes maneres, el moment més dur va ser quan no podia frenar. Els meus braços i en general tot el meu cos estava congelat, aixi k no podia pràcticamentfrenar. Era llavors quan temia per caurem al terra, tenia pànic a caurem!!! Volia aguantar (ptser x instint triatleta) la baixada i arribar quan abans millor al sector "sec".Finalment, nose com, arribo a la transició. La meva cara devia ser dramatica, ho sé. La meva transició va ser força ràpida, aixi k ràpidament vaig començar a correr, volia correr!!!!, desitjava correr!!!,llavors més k mai. Els primers passos van ser un infern....Tenia la sensacio que m'havia ekivocat de bambes o k tenia algun pedrusco sobre les plantilles i abaix del meu peu. Era una sensació molt desagradable!!Poc a poc xo, comences a trobar el teu ritme, les molèsties vant desapareixent... i sobretot sobretot agafant una mica de calor corporal. Us asseguro que va ser correr per supervivencia!!!!!!!! aixi de clar. -He descobert la poca sensibilitat que tenen els organitzadors dels triatlons que nomes permitien un "aquarius" per persona. Despres del calvari que vaig patirnomes es van dignar donar un aquarius a aquell pobre desgraciat!!! Patètic!! -He descobert que tenim una nova triatleta al equip. Benvinguda Joana (novia del crack Albert pinazo o "guapo") -El que si k no he descobert és la sort d'estar a un equip on hi ha tant bon rollo, tant esperit d'ekip i tanta amistat.......Xq us asseguro que els premis (x cert vem kedar 3rs dekips) no et fan ntrenar cada dia i no et fan despertarte a les 6:50 un diumenge. Gràcies a tots.

Crònica de l'Albert

Com a part afectada del duatlo de Vic opto per la meva replica.... Soc l'Albert i fare una breu descripció de l'organització i la meva experiencia del diumenge molt ven descrit per l'octavi com " el diario de una lluvia anunciada" 8 am a les torres de maria cristina, 5 inconscients somrriuen sense saber el que els esperava i es respirava un ambient de amistat i fraternitat amb comentaris com.... Si plous no el fai ehhhh!!!!! la questio es particiapar!!! Anem, i ja vorem com esta el tema!!!! Jo crec que no ploura!!!! (meteocat deia un 95% de possibilitats de precipitació sobre Vic) Seguim esperant al mister training cagalus iteligentus man 9:00 am per Vic 9:10 am seguim per Vic pero exactament on ja es molt demanar 9:20 am encara seguim igual, per Vic 9:30 am a Vic i l'aparcament del supermercat pertinent que en jesus buscaba feia 30 minuts. Gran ciudad Vic, pero me parecio muy igual Jesus o fue que pasamos muchas veces por el mismo sitio, y otra y otra. Bueno !!!!! 10 am a un bar comentant la jugada... Uiuiuiu!!!! si plou jo aniré tranqui!!!!! es que les meves rodes per la pluja!!!! les meves pastilles de freno!!!!! no s'ha d'arriscar!!!! 10:30 am sortida alentadora perque no plovia i semblava per moments que sortia el sol per algun lloc. Ara ja nomes puc parla de mi pk estava sol com un mussol sense cap del picornell. Vai sortir rápid, a morir com diu el mister, amb el grup de cap de cursa i semblava que el ritme era agradable, pensava inclus en trencar el ritme i tirar fort a la segona volta, pero algú hem devia sentir i la va liar abans que jo, s'hem va fer molt llarg i hem vai despenjar i voltant el cap podia veure a en Gemcs pistus man i a en Jesusin el lipograsin (unos quilitos mas habrian sido .....), que estaven per darrere. Vai agafar el meu ritme per enllaçar amb dos que venien del darrere a la transició. La bici va començar molt alentador, erem 4 al grup amb un del prat que tirava molt i dos que no podien ni passar al relleu. Afrontem el primer port i com un campeon me'l vai pujar a plat gran, pero just al coronar, el que tothom esperava, una gota per aqui un altre per alla i apa tot moll. El descens comença vetiginos, i tot i ser actualment mestre de mates nomes sabia contar fins a tres, ara us explico. Una curva, dos curva i tres .... recte; paro apreto fort enllaço i tornem a començar, una curva, dos curva i tres....recte mes llarg que l'anterior; i l'ultim que vai contar va ser a la una, a las dos i a las tres caqueta i a cagar al tren tu. S'ha de tindre collons per baixar com baixaven aquells, jo mel's vai deixar a casa. Vai acabar de baixar solet i ja a la vall hem van enllaçar dos i vem anar tranquils mentre ens granizava fins començar el segon portillo on un grup gran ens va neutralitzar. Tot i la pluja hem vai relaxar molt en un grup tant nombrós ja que sabia que corrent estaria millor que ells. Arribem a l'ultim sector, els jutges criden peu a terra peu a terra, i jo pensant que era per mi i resulta que no que jo havia baixat el que pasa que la gelor dels peus no hem permetien sentir res. Una transició ràpida, hem trec el casc hem poso les sabatilles i dios....!!!!! que pasa, no sabia ni on estava, no sabia corre, mes ben dit no sabia recolzar peu a terra, mirava les bambes pensant que la llengueta s'havia ficat per dins, o la goma del cordo o ves a saber el que, pero era tan sols el fred. Vai anar recuperant avançant a un parell de persones. A l'arrivada es respirava un ambient estrany, les ambulancies plenes, gent que baixava en cotxes particulars amb les bicis com fos. La joana llavors hem va informar que feia poc havia arribat en Jesus amb un Ka tiritant de fred, i es que Jesus, tanto hombre en tan poco cuerpo....jejejeje a partir de ahora dieta hiperlipidica (bollos, nocilla...) ya te pasare la mia jejeje. Crec que m'allargo molt i he de pujar a entrenar, no hem poso a descriure la sensació de fred ja que es indescriptible, per intentar-ho necesitaria hores i hores, ara si tots aquells comentaris que feiem al principi del dia, i despres d'arrivar de la cursa, de que nunca mas.... no penseu que si ens matem a entrenar despres aquestes son les experiencies que mai oblides, aquella cursa típica segurament l'oblidis pero aquesta, aquesta no s'oblidara mai. Gracies a aquells companys de viatge i d'entreno se que hem deixo moltes coses pero m'allargo i no acabo mai.