Marató nocturna de Bilbao 2010

Crònica de Modest

Bones,

El dissabte vaig fer la meva 2a marató, aquesta vegada a Bilbao. És una marató nocturna que comença a les 21h o consisteix en 2 voltes a un recorregut prou maco, malgrat uns 7 quilòmetres bastant sòrdids per un polígon industrial...

Vaig arribar a Bilbao el divendres a la tarda. Després de tota la setmana de descans -només vaig sortir a estirar les cames el dimecres- he de dir que la mava motivació estava pel terra, cosa que em preocupava bastant. El dissabte la cosa no va anar gaire millor: recollida de dorsal, anar al súper a comprar la pasta i els fruits secs, migdiada, mirar la peli del james bond de la sexta, etc. Realment insuportable!!

Però finalment van ser les 20h i cap al Guggenheim, que hi falta gent!! Hi havien uns quants tratletes d'aquests que no es treuen en tri-suit ni per fer una marató. Vaig veure un triatleta basc amb un trisuit: en lloc de posar "iron man" hi posava "eusko man". Sense comentaris...

L'objectiu era baixar de les 3h30' després de les 3h 40' de Barcelona. Hi havia molt poqueta gent (2100 persones entre la marató i la mitja) i, per tant, la llebre del 3h15' estava a tocar de la de 3h30'. Canvi de plans d'última hora, vaig pensar: en lloc d'anar una mica pel davant de la de 3h30', prova d'anar una mica pel darrera de la de 3h15'. A veure si cola... La meva sorpresa va ser que vaig poder seguir la llebre del 3h15'... Fins al quilòmetre 33!! Amb dos collons!! Fins aquell moment vaig anar molt còmode, només patins al km 22-23 després d'ennuegar-me a un avituallament a,n el gel, el gatorade i la taronja... Lamentable. A cada quilòmetre el meu somriure el feia més gran: "acabo de passar el 29 i no m'enfonso. Espectacular!!". Però va arribar el 33 i ja em costava recuperar els pocs metres que perdia respecte al grup. A poc a poc vaig perdre contacte però sense enfonsar-me espectacularment. A partir del 39-40 em vaig dedicar, seguint el consell d'algun basc entre el públic, a gaudir dels metres que em quedaven. Temps final: 3h18'. A l'arribada em vaig trobar amb dos dels companys -3h04', els cabrons- i amb un paio que els hi estava fotent la xapa: un tal Pedro Hurtado, que ens va assegurar que tenia marca de 2h27' i d'1h06' en mitja...

Bé, i com sempre, el quilòmetre més dur va ser el 43...

Propera marató, Barcelona. Sé que no tornaré a baixar 22', però estaria molt bé baixar de les 3h15'...

Ara us toca als de Donosti.

Molta sort companys!!

Apa, ens veiem per la piscina!!

Salut i peles!!

Modest

Crònica de Jordi Baus

Half IM de Perpinyà, els triatlons com han de ser !!!

Aquest seria el fet destacat d'aquest triatló, no per que sigui millor que molts d'altres però si per la filosofia dels organitzadors (podeu veure que el tema Tossa no l'he oblidat, jaja).

Aquí va la crònica:

La zona del triatló son aquelles marismes que segurament tots heu vist des de l'autopista un cop passada la frontera. Jo sempre m'havia preguntat i que collons hi ha ala??. Doncs molta casa d'estiueig amb el seu barquet (tipus Ampuriabrava), molt de windsurf i molt de kite. OSTIA !!. Això vol dir vent???. Doncs SIIIIIIII.

Ja passada la frontera el cotxe comença a donar bandades i els arbres van de costat a costat. Ui, ui ui, que patirem. En arribar al poblet del triatló les ratxes de vent son acollonants, el mar, que no es mar sinó marisme, es veu ple d'onades i blancalls i la gent com si no res preparant el material.

Però no la suspendran??? Això es perillós !!!. Primera impressió positiva, aquí no es suspèn res, si hi han onades, son per tothom, el vent també i si pluges el mateix. Som triatletes, no es una excursió del cole !!!

Be un cop mentalitzat, cap a boxes.

Natació : 2 voltes a un circuit de boies MOLT GRANS i GROGUES que tot i la mala mar es veiem molt be. Els francesos no nedant molt be, per tant estic al grupet i surto marejat com tothom de les onades.

Bici : Aquí ve lo dur. Circuit d'anada i tornada amb uns 20km inicials plans però que el vent huracanat converteix en un suplici (a mes no se que passa però el vent mai bufa a favor). El vent fa que vagis d'un costat a l'altre de la carretera, m'agafo en força abaix del manillar i al·lucino amb els tios que em passen acoplats. Soc una marieta, decideixo jugar-me-la i acoplar-me, al final t'acostumes i amb una posició semiincilnada contrarestes el vent. El següents 25km son dos ports de muntanya de carreteres mal asfaltades i amb molta boira. No se si prefereixo el vent, no es veu una merda i a mes el terra esta humit, però com deia al començament les condicions son igual de fotudes per tothom, per tant a donar pedals.

Corre : uff, s'acabat el perill, però m'adono que estic bastant esgotat. 3 voltes a un circuit semi urba d'anada i tornada, que m'agafo en calma al començament i acabo apretant al final. Avituallament cada 3km i malgrat el vent, agradable doncs et vas creuant tota l'estona amb corredors i això motiva.

Al final 5h 23' de cursa, 40 minutets a l'aigua, 3h en bici (mitja de 30) i 1h 36 corren. Satisfet, per el poc que he corregut i entrenat (ara soc jefe, jejeje).

Bocata i avituallament complert al finalitzar i el mes important, controlen l'accés i el que treus de boxes. A molts triatlons de Catalunya si vols te'n vas amb 3 bicis i 4 neoprens.

Ja m'he tret la espina de Tossa !!

Molt recomanable fer triatlons al Sud de França, son sense drafting, compleixen el que diuen, no esta molt lluny (1h 45 de Bcn) i no son cars (60€ per un 1/2 IM amb avituallaments correctes, samarreta i regal de record (bossa porta rodes, xaleco o motxilla), que mes vols????

Jordi.

Maraton de Budapest

Crònica de Jose(te)

Hola picornelios:

Precioso Budapest y fantástico fin de semana por allí.

Como suele suceder en estos casos, cuando hago turismo comprimido en un fin de semana corto, deseo que llegue el día de la carrera para descansar un poco, pues lo demás es no parar arriba y abajo todo del tiempo.

Objetivo sub 3:30' que conseguí cumplir por los pelos. Recorrido muy plano excepto los dos tramos que cruzan el Danubio. Lluvia durante toda la prueba, en algunos momentos intensa, y esa sensación de que no se acaban de calentar los jamones. Buena organización, bonito recorrido y buen ambiente, a veces algo caótico pues se mezclaban varias pruebas: relevos de 3 y 5, carrera de 30 km., family run, fun run... Resultaba tremendamente chocante, incluso desmoralizador, que en el 35 te pasara a toda pastilla un tipo disfrazado de elefante, o una tarta con patas, o un cowboy con rifle y todo.

Al final 3:29'55'' y unos últimos dos kilómetros en los que tuve que sacar esa raza de sprinter que suelo reservar para los retortijones más severos.

Ahora, con la euforia, estoy pensando en apuntarme al de Donosti el 28 de noviembre, aprovechando este dulce estado de forma (mental, se entiende, claro, dicen, o no...).

Un abrazo(te).

Jose(te).

Matagalls - Montserrat

Crònica de Manel
Despues de mas de 15horas corriendo,trotando,caminando, sudando
pasando frio, comiendo ,bebiendo, de dia , de noche......... Felix
y un sevidor hemos llegado a Montserrat despues de 84 km.
me falta saber algo de Xavi Martin que despues de ir juntos
muchas
horas paro por dolor en una rodilla, alguien me puede pasar su
telefono, o Xavi, manifiestate ｡｡｡｡
como estas ??
ha sido una experiencia espectacular.
enviado desde mi sofa , con lo unico que no me duele , los
deditos.
Manel

Aquatló de Tossa 2010

Ja fa unes setmanes un grup important de Picornells vem anar al triatló de Tossa, que malauradament aquest any per les pluges caigudes els dies d'abans van fer que els organitzadors ho convertissin en un Aquatló, tot i que alguns companys es van molestar bastant amb la decissió, ni hi havia possibilitat de canvi i finalment la majoria ens vem quedar a competir en aquesta prova.

Al final tots bastant contents i quasi acavem en el podi, finalment quarts per equips, que no està gens malament.

Aquí podeu veure fotos dels companys;

http://picasaweb.google.com/111424183124800674908/TriatloSeriesTossa10#

http://picasaweb.google.com/adarve23/SemiTriDeTossa?feat=content_notification#