Crònica de Neus
Avui és el gran dia, són les 6 del matí, esmorzar, enesima quarta revisió de material i cap al cotxe. Plaça Espanya, merderet de cotxes, bicis... la Goedele acaba d'arribar, ja remuga "no tengoo ganas!" i l'Anna també amb cara de m'he adormit, uf! Enfilem Gran Via i cap a Vilanova! vaig fent-me una idea de les coses que em poden passar, en la meva línea habitual, a) no poder-me treure el neopreno i demanar ajuda als jutges, al més pur estil Josete; b) caure de la bici, tot i que per evitar situacions de risc m'he proposat no veure aigua a la bici vagi ser que fent equilibris encara caigui, "antes deshidratada, que per terra..."c) que em quedin les cames tant acartronades que un cop arribat al córrer sembli el Chiquitor...
Ups! Ja hi som l'ambient es respira triatló...bicis amunt i avall, carreritas, tothom vol aparcar...ja ens creuem amb l'Albert, migadormit, en Dani amb el seu seguici...i peregrinem cap a boxes, buscant un lavabo com a bojos...seran els nervis? eh Dani?Ja arribats, sí comença autèntic festival, que si hem de deixar la bici, i l'equip a boxes, però "no pots entrar bosses", em diuen els jutges, i llavors "espera't aquí, jo t'aguanto això, entra tu, ara jo..." la Goedele, única experta i font de saviesa, resulta que s'ha deixat les ulleres i desapareix volant, ens quedem les novates al completo! i claro la liem bien bien...entro, deixo bici, calçats...surto, un cop fora, "òstia! si duc el casc!"...torno a entrar, torno a sortir... faig recomte per deixar motxila a guardaropia i m'adono que encara tinc el dorsaal!! oh cielos! a tot això els jutges cada cop estaven més fins als ous de palurdos com jo, que no s'aclaraven i el seu encant en males maneres augmentava proporcionalment...total em van caldre 4 entrades a boxes, per tenir-ho tot a punt! Ai em deixo la GRAN NOTICIA! els jutges han decidit que la temperatura de l'aigua és idonia i prohibeixien el neopreno, iujuuuuu!! estic que no m'ho crec...mentre tatxo l'opció a) de la meva gran llista.
Som a la sorra, el mar es ple de puntets on estan els cracks picornellus, menus els veteranus que surten amb nosaltres, saludem l'Òscar que com bon expert, busca un bon angle de sortida i ens recomana sumar metres per restar osties...estic jinyada...anem amb retard... finalment... anuncien que d'aquí 8 minuts, sortirem! uee!...i de sobte, com del no res, se sent un xiulet llarg dels jutges i jo que em giro a l'Anna per dir-li que no és l'oficial que encara queda...a la par que estem corrent cap a l'aigua i sento, tira, tu tira... i tots a l'aigua, perquè sí...(després comentaven que els jutges en adonar-se'n de l'error van voler parar la sortida!! era impossible ja) Visca l'organització!Aigua i més aigua, peus, mans...però de seguida es va calmant...una boia, més aigua, però em sento bé, francament bé...vaig passant gent i em passen a mi, i com per recordar-me el meu lloc de novata, un veteranu, deixa caure el seu magnífic braç sobre el meu cap a pes mort! ostia, quin mal! vale vale missatge captat, neus no et flipis i concentrat.De l'última boia, fins a la sorra se'm fa pesat, costa, però ja hi sóc corrent per l'alfombra vermella a lo Hollywodiense, però els esbufegs per recuperar la calma no tenen res de glamurosos... respirant i pensant en tot el que he de fer...casc, dorsal, sabates, guants...vaig repetint per si decas...i cap a fora, pujo, i ja stic rodant... El tram de bici ens anem trobant totes...la Goedele somrient, apreto i enganxo a l'Anna, que li recordo que no stem de passeig domingueru!! ...i ens posem les piles.. tot i tenir present el segon punt de la llista, aprofito les baixades i m'omplo de valor i coraje, i decideixo veure! que fa calda! se'm comença a fer pesat, i no hi ha manera de posar-se a roda... es un campi qui pugui...i això faig...cada cop que entràvem a ciutat, els girs tancats...em feien pensar en "Vilanova la ciutat de les rotondes"... i hem de girar aqui?...jodeer! Bueno, s'acabó la bici i no he caigut! uee, 2n punt de la llista tatxat...veig un Ramon per ahi cridant, però ni rastre dels xicuelos...ande staran? nova transició ara si, més ràpid, pim pam i fora...començo a córrer, em noto més lenta del que voldria, però vaig fent, ja apretaré quan em senti més còmode...i llavors comença la marisma de cuerpos andantes que si ara passo jo, que passa tu...vaya que entre paseantes, aficions i triatletes o projectes de, allò era un cristuu de cal deu! i descobreixo un munt de veteranus picornellus a jutjar pels monos, però no els he vist mai! Uff no acabo de sentir-me còmode, busco bones sensacions, però...es resisteixen,,,de sobte apareix la Goedle, i més enllà entre la multitud, veig una figura a lo lejos...i sento "Vaaa petolins!!" és el gran Óscar, i he de confessar que m'activo de cop! i començo a córrer, i pensoo ostia estic fent una triatló, fins ara quasi ni me n'he enterat...més endavant veig uns quants picornellus (no penso dir noms...) però ells ni em veuen, ai que ver! per sort els crido i riem...(després m'entero que han quedat esmaperduts en veure el gran Óscar passar!) Per quan començo a adonar-me'n ja veig la meta, i apreto més, somrient...i pum, ja hi sóc, surto corrent a veure els nois, rient, som molts, i és genial, comentem, fent fotos... encara queda la postriatló...esperar! sota el sol i desmaiats, una hora o més al podi del graan Guillermo (2n de veterans), ell mateix vol desistir perque la gana apreta però allà aguantem, estoics. I a la fi a dinar...una gran taula i tots allà... xerrant com qui ve de fer un paseito matutino de domingo, i jo encara rumio què ha passat, doncs és ben bé que com tota primera vegada...passa quasi sense enterar-te'n,però d'una cosa si tinc clara,
la sort que tinc de ser una picornella! gràcies a tots! Ha estat una estrena genial!
"la petolins!"
