Crónica d'una mort (desqualificació) anunciada-Banyoles Olímpic 2009
Crònica del Xavi
Ja que ningú fa cróniques, m'he animat per què l'Oscar tingui material, Crónica d'una mort (desqualificació) anunciada:
El dissabte 13 de Setembre em disposo ha anar a Banyoles a fer el Triatló Olímpic, que gràcies a l'Albert (Ramón i amic seu) arribo decansat a la sortida (em porten en cotxe desde Girona).
En principi les sensacions són bones, em trobo bastant bé (dintre del meu nivell) i descansat.
Un cop a la sortida començen els primers avisos de que algo passaría més endavant, primer la sortida boja de ''saltador de trampolí'' que volia fer algún jutge... al final, amb una mica de ceny, decideixen sortir des de l'aigua, menys mal!!! Encara que n'hi havia d'adelantats, la sortida era molt menys perillosa...
La natació va anar millor que altres vegades... desde que faig els deures que fica el Joan + l'ajuda d'alguns components de l'equip, em noto millor. Al sortir de l'aigua em trobo algo marejat, pero intento correr per l'alfombra roja per agafar la Orbea Onix que m'està esperant als boxes... Al cap d'una estona en bici em pilla un grup en el que van el Baus i un Argentí 'cridaner', demanant relleus tota l'estona (Què no perdía força parlant o què???) Li vaig fer cas pensant que anava bé de forces, però no! Ho vaig pagar!!
Deuría haver esperat a 'rebufo' d'ells...
Vaig perdre el grup, i a sobre fent intents inutils per agafar-ho, em vaig cremar sense éxit... també he après que no bebía bé a sobre de la bici (gràcies al Jesus), apart de no menjar res (cosa que ja he millorat a Tossa). Tot això i el circuit exigent de la bici em va fer arribar a correr bastant fotut, s'em pujaven els quadriceps + dolor abdominal (suposu que d'apretar en bici)... els musculs havien decidit abandonarme... fins i tot un amic de l'Eix de Navàs em va dir: ''Ei que t'estàs adormint, nano'' i em va pasar tranquilament, mentres jo no podía fer res...
La mort anunciada va ser quan al últim KM de tot el 'Sant' Triatló decideixo baixar-me la part de dalt del mono, no per ensenyar els pits, sinó pel dolor abdominal (evidentment sense tenir ni puñetera idea de la norma que ho prohibeix), la qual cosa va fer que a la jutgesa de la linea de meta, que estaba esperant asseguda, li sortís la vena 'arbitre de futbol' i em va treure targeta vermella i al carrer, tu!!! Ja m'ho deia m'ha mare: ''T'has de llegir la lletra petita!!''
L'unica putada és que no surto a la classificació, però al menys vaig acabar el triatló, a més he après coses noves que m'han servit, per exemple, al triatló de Tossa, que em va anar molt millor
També dir que en aquest triatló van anar tots els craks del equip, i que quasi bé tots van quedar entre els 50 primers excepte els que són humans i jo, però nomès per la desqualificació eh, jeje
El dissabte 13 de Setembre em disposo ha anar a Banyoles a fer el Triatló Olímpic, que gràcies a l'Albert (Ramón i amic seu) arribo decansat a la sortida (em porten en cotxe desde Girona).
En principi les sensacions són bones, em trobo bastant bé (dintre del meu nivell) i descansat.
Un cop a la sortida començen els primers avisos de que algo passaría més endavant, primer la sortida boja de ''saltador de trampolí'' que volia fer algún jutge... al final, amb una mica de ceny, decideixen sortir des de l'aigua, menys mal!!! Encara que n'hi havia d'adelantats, la sortida era molt menys perillosa...
La natació va anar millor que altres vegades... desde que faig els deures que fica el Joan + l'ajuda d'alguns components de l'equip, em noto millor. Al sortir de l'aigua em trobo algo marejat, pero intento correr per l'alfombra roja per agafar la Orbea Onix que m'està esperant als boxes... Al cap d'una estona en bici em pilla un grup en el que van el Baus i un Argentí 'cridaner', demanant relleus tota l'estona (Què no perdía força parlant o què???) Li vaig fer cas pensant que anava bé de forces, però no! Ho vaig pagar!!
Deuría haver esperat a 'rebufo' d'ells...
Vaig perdre el grup, i a sobre fent intents inutils per agafar-ho, em vaig cremar sense éxit... també he après que no bebía bé a sobre de la bici (gràcies al Jesus), apart de no menjar res (cosa que ja he millorat a Tossa). Tot això i el circuit exigent de la bici em va fer arribar a correr bastant fotut, s'em pujaven els quadriceps + dolor abdominal (suposu que d'apretar en bici)... els musculs havien decidit abandonarme... fins i tot un amic de l'Eix de Navàs em va dir: ''Ei que t'estàs adormint, nano'' i em va pasar tranquilament, mentres jo no podía fer res...
La mort anunciada va ser quan al últim KM de tot el 'Sant' Triatló decideixo baixar-me la part de dalt del mono, no per ensenyar els pits, sinó pel dolor abdominal (evidentment sense tenir ni puñetera idea de la norma que ho prohibeix), la qual cosa va fer que a la jutgesa de la linea de meta, que estaba esperant asseguda, li sortís la vena 'arbitre de futbol' i em va treure targeta vermella i al carrer, tu!!! Ja m'ho deia m'ha mare: ''T'has de llegir la lletra petita!!''
L'unica putada és que no surto a la classificació, però al menys vaig acabar el triatló, a més he après coses noves que m'han servit, per exemple, al triatló de Tossa, que em va anar molt millor
També dir que en aquest triatló van anar tots els craks del equip, i que quasi bé tots van quedar entre els 50 primers excepte els que són humans i jo, però nomès per la desqualificació eh, jeje
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada