diumenge, 16 d’agost del 2009

Travessa Vilanova





























































































































































































































Crònica de Dani

Realment crec que els triatletes no només tenim atrofiats els espermatozoides... oi? Tot i que per ser políticament correctes i no fer distincions (va per la Eva i la Neus): les noies teniu els òvuls atrofiats pel mateix motiu? (tot i que els de la Eli i la Eva Finestres sembla que estan OK)

Crònica dedicada a l'Òscar (carinyo)... a veure si s'anima una mica i li millora l'akiles:

Fa dies, l'Òscar, el 2on lia-lia de l'equip (el 1er és el Joanet), va proposar aquesta sortideta pel diumenge 28/06: bici Bcn-Vilanova + travessia 2000m + bocata + bici Vilanova-Bcn... El pla semblava interessant i com aquest any entre feina, viatges, lesions, manca de motivació i no massa bona forma física estic fent poques competicions doncs em vaig apuntar.

El cert és que després del sopar amb copes i ball del divendres amb control d’alcoholèmia a les 4:30 del matí inclòs, el que menys em venia de gust el diumenge a les 6:50 quan va sonar el despertador era el súper-pla dels pebrots de l'Òscar (carinyo). Però com soc home de paraula, allà hi era... A les 8:00 del matí com un clau amb la Goedele, el Manel i l'Òscar. l'Albert i el Yamil sembla que no arriben així que anem passant que hem quedat amb uns amics de l'Òscar del Triatló l'Hospitalet. Finalment ens trobem tots (Yamil i Albert inclosos) i som uns 15 (i encara hem de recollir al Justin a Castelldefels). Tirem cap a Sitges entre paradetes a pipinar i punxades de rodes varies. A les 10:20 arribem al punt de recollida de xip per la Travessia de Vilanova... Hi ha una cua de nassos així que anem a deixar les bicis, canviar-nos, organitzar-nos entre els que fem la travessia i els que no, i arribem a la sortida justet, justet de temps.

A més, he convençut a tothom de que l'organització ha penjat a la web que recollirien 1 borsa per persona amb les pertinences de cadascú i per tant, portem a sobre com unes 5/6 borses... Els de l'organització és desentenen del tema i ens diuen que hi ha un guardarropia al punt d'arribada (o sigui 2000m més al Sud)... gràcies per l'ajuda CN Vilanova!!! No entenc com amb els mitjans de comunicació que hi han avui en dia la informació no està millor concretada ni tampoc com a 5 minuts de la sortida no ens poden fer el favor d'agafar-nos les borses i portar-les cap a l'arc d'arribada quan ells estan a punt de dirigir-se cap allà. En fi, que ja ens veieu buscant algun aliat perquè l'Albert, el Manel, la Goedele i companyia ja no hi son... Sort que soc bo per les cares (i sobretot per alguns cossos) i trobo a un noi del Waterpolo Picornell que ha anat a animar al seu germà que sí fa la travessia. El pobre noi s'ofereix a portar-nos les borses fins a l'arribada.

A les 11:00 donen la sortida i apa... a nedar. Del club només participen l'Òscar, el Justin, el Yamil i jo. De seguida es nota que es una travessia perquè hi han molts nedadors i per tant, menys hòsties i cops durant els primers metres de la cursa. Em trobo força còmode des de bon principi i vaig fent. És en paral·lel a la platja i a la que porto uns metres tinc un niñato amb un banyador de pilotetes de waterpolo de colors enganxat a l'esquerra. Es creua pel davant meu, l'adelanto, se'm enganxa per la dreta i al final amb els pebrots força inflats li foto una empenta amb el braç però el tio com si res. Un cop finalitzada la travessia molts comenten que hi havien meduses, que si grosses, que si petites però jo de veritat que no vaig veure ni una... només veia les pilotetes de colors per tot arreu... Fins i tot crec que he trobat una foto seva per Internet (adjunto). Els últims metres desprès del gir de l'última boia es fan força pesats però al final surto de l'aigua en la posició 27 amb un temps de 23:07 i per tant puc assegurar que no son 2000m. 4 posicions per davant meu ha sortit el Marc del triatló l'Hospitalet i comentant la jugada i esperant a que arribin els demés em trobo al noi de les 6 borses allà plantat... No les ha deixat ni a terra i encara les porta carretejant. Si es que encara hi ha bona gent pel mon... i jo tant desconfiat que soc...

Arriben el Justin, el Yamil i l'Òscar. Tornem a peu a buscar les bicis, ens canviem i ens intentem organitzar... Uns quants volen tornar directament a Barna i d'altres volen parar a fer bocata... Em sorprenc a mi mateix dient que m'estimo més fer bocata (culpa de l'Òscar i les seves costums???). Parem per fer les fotos "oficials" de la sortida amb el mòbil del Yamil (a ver cuando empiezan a circular) i ens separem els del bocata dels de la resta. Un cop carregades les piles, tornem cap a Barna. El sol pica d'allò més ja que son les 13:15 però no ens queda cap altre remei tot i la suggerent proposta del Manel de tornar amb el tren... Tornem fent relleus, alguna escapada i rient-nos dels que estan aturats al cotxe fent cua per anar cap a les platges. Hi ha una mica de desbandada arribant a Barcelona i es desperdiga el grup.

Un cop a casa a dinar i a fer migdiadeta amb "la satisfacción del deber cumplido" i fins la propera...

Ens veiem avui a la pista!

Dani