divendres, 29 de maig del 2009

Ironman de Lanzarote 09

Felix eufórico tras llegar a meta... :-)

Corriendo con el calor abrasador.



Crònica de Felix

Ahí va…., es mi primera crónica, espero que no sea un coñazo…..

Llegamos a Lanzarote el Jueves a las 15 horas, descargamos las bicis y nos alojamos en el hotel pertinente. Por la tarde, nos dirigimos al Club La Santa a retirar los dorsales donde cada uno del grupo recoge el suyo menos Luis, no salía en las listas!!!, vaya putada. Finalmente moviendo contactos conseguimos inscribirlo y que compitiera con su DNI.
El viernes a las 16 horas, nos dirigimos a boxes a entregar las bolsas y las bicis de cada participante, vaya pepinos de bicis, había una que tenía una parte del cuadro destinado a depósito de agua…espectacular.
Sábado a las 4 de la mañana, suena el despertador, nos habíamos citado a las cuatro y media en el comedor para desayunar (lo que se podía a esa hora) y una vez terminado nos dirigimos hacia los boxes.
La mayoría, había desinflado las ruedas ya que hacía mucho calor y decían que corrías el riesgo de que con el calor aumentara la presión y petaran las cámaras……
Total que al sábado a las 6, me dispongo a inflar las ruedas y cuando saco la boquilla del inflador pellizco la válvula y se revienta……….. venga a desmontar la rueda y cambiar la cámara…..como si me sobrara el tiempo, Joder que nervios.
Con todo esto, consigo llegar tranquilo a la salida con el traje puesto, son las 7 de la mañana, el ambiente es espectacular, música, gente animando, familias enteras y nervios disimulados….
Inicio del tramo de natación, la primera vuelta (1900m) la hago en 42’, salgo del agua, corro 10 metros y vamos a por la segunda donde caen otros 46’, en total 1:28. El ritmo creo que fue demasiado tranquilo pero como quedaba mucha prueba y cogí un grupo cómodo para mí, me sentí cómodo y ahí me quedé hasta el final.
Transición traquila, (15’) me cambio y me coloco el mallot y culot de bici, segmento que completo al final de 7:30 horas, la idea era llegar lo mas fresco posible al maratón, pero joder cuanto tiempo……. Voy tomando geles, para evitar bajones y pájaras, es un tema en el que me habían incidido mucho. El viento en Lanzarote hace estragos con fuertes subidas al mirador de Haría y el mirador del Rio, además de varios Km con asfalto cochinero, ese en el que bota toda la bici y otras largas subidas con el viento en contra donde llevas una velocidad de 10-15 km/h. Pero al haber salido muy tarde del agua, me encuentro que voy pasando gente y eso te va dando moral.
Segunda transición tranquila (14’), me coloco las mallas de correr y cambio de camiseta, (todo un señor:J ) inicio la primera vuelta (10000) y todos los geles ingeridos en la bici, doce en total + 2 mini bocatas, se comienzan a mover en mi estómago, no podía ver un gel mas, me producían nauseas……..tiré toda la maratón de cola y naranjas……al final de la primera vuelta cae una hora, lo mismo que la segunda, pensaba que si podía mantener este ritmo y como las sensaciones eran que estaba muy entero, más de lo que me esperaba, podría apretar en la segunda media, apretando en el último 10000 y hacer unas 4 horas o un poco menos.
Pero …….al pasar la primera media, la rodilla derecha se empieza a quejar, el dolor aumenta (posiblemente agotamiento de músculo de la fascia lata, ni puta idea….) y hace que me vaya parando a poner hielo cada avituallamiento para aliviar el dolor, alternaba 1 o 2 minutos al trote muy lento con 10-15 minutos corriendo, tenía claro que no quería parar, vi caras desencajadas y mucha gente caminando y otros abandonando y al final las dos últimas vueltas las acabo en 1:25 cada una.
Finalmente, tiempo total 14:19, pero con unas sensaciones de entereza que me dejan pensar en volver a intentar otra aventura quizás para el año próximo y en otro lugar….se verá.
Una experiencia emocionante que no había sentido antes y difícil de olvidar, seguramente por ser la primera y por todo lo que ves y sientes a lo largo de la prueba.

Felix.

dimecres, 20 de maig del 2009

Ironcat 09

l'Àlex en acció.

Calor?? :-)

Estilazo total, sembla un pro... :-)


Crònica d'Àlex Carreras


Hola a tothom!!!

Fare una petita cronica de la ironcat que vaig fer ahir, aixi l´Oscar no es podra queixar de que no volem ser mediatics...
L´Ironcat pels que no ho sapìgueu es una prova distancia ironman (3,8-180-42) que es celebra a l´Ampolla, aquesta era la sisena edicio (jo ja en porto quatre, la primera al 2004 en 11h45´) i es ideal per debutar i coneixer la llarga distancia. Els dies abans havia fet una mica de mal temps i bufava mestral fort pero com "despues del temporal viene la calma..." jo a les sis del mati montava la lenticular a la bici...seguint els consells del mestre guillermo, que d´aixo en sap un rato!. La veritat es que vaig encertar, no va bufar gaire aire. Vaig calentar una mica la natacio (cosa que no faig mai a les ironman, perque amb lo que has de nadar com per encara escalfar!) i tot correcte, pero va començar la prova i m´entra aigua a les ulleres, hostia!! paro les poso i segueix entrant... no se quantes vegades vaig haver de parar, si respirava nomes per l´esquerra no m´entrava aigua...pues na respirarem per l´esquerra. Al sortir i veure 1h07´ fins i tot hem vaig alegrar pensava que hauria fet mes temps...Agafo la bici i venga a toda hostia que te crio! Primeres curves agafo el ritme, pero...com algu molt inteligent va dir alguna vegada "la potencia sin control no sirve para nada" quan me n´adono vaig per una carretera que no hem sona de res (home no es que conegui molt be el Delta, pero son ja quatre edicions i la part del principi sempre ha estat la mateixa, i fins i tot aquest any asfaltada de nou) tiro una mica mes pero no veig a ningu...uyuyuy que peligro!! me parece que me he perdido...faig una curva i veig uns pagesos, anirem a preguntar (mes val assegurar): ciclistes per aqui? ui, no no!! son p´acallla!! p´acalla? au tornemi que no ha estat res!! Al arribar a la corva on me despistat la noia hem demana perdo pero jo a lo meu, a fotra-li candela al asunto, total van ser cinc km mes i la paradeta per preguntar...aixo en un ironman es com el vermut i fins els postres encara queden dos plats!! Vaig be i començo a passar gent volta rera volta (total son sis voltes) menjo i bec molt bé...fins els ultims cinc km, sembla mentida! sem fan llarguissims i sembla que vagi apajarat, nomes vull arrivar a boxes, pero no menjo res mes perque se que si ho faig tan tard m´agafara flato corrent. Total en bici pels "meus" 185km 5h20´. Hem poso les bambes i apa a correr, al principi sempre costa moltissim pero poc a poc vas fent, cada vegada hem trobo millor, la tercera i cuarta volta (son tambe sis voltes) corro molt rapid i retallo molt de temps als de devant, tambe hem venia de gust apretar encara que sabia que al final ho podria pagar. A la ultima volta ja no puc mes afluixo, hem ve de gust disfrutar dels ultims km i no estar pendent de retallar i retallar temps, que es el que faig durant tota la triatlo (es el que te sortir tan a darrera de l´aigua) i vull disfrutar dels ultims km si es que es pot disfrutar amb el mal que et fa tot, pero entrar somrient i content, que es del que es tracta en una prova tan dura com es aquesta. Total a la marato 3h08´ i temps final 9h36´. Content perque he pogut apretar les dents i crec donar un passet mes endavant, pero clar amb alguns errors greus que sempre es paguen molt car. Apa ara a descansar una mica i a preparar nous reptes, una salutacio per a tots els picornells-es!!!

Portocolom 09

Crònica d'Albert Pinazo

Abans de fer una crónica sobre el triatló de portolocom (Mallorca) m'agradaria donar les gracies a l'Oriol i a en Guillermo per fer que pogues competir el dissabte i a en Manu Juarez, que hem va deixar el neopre. No esperava debutar en triatló aquesta setmana pero els fet van succeir d'aquesta manera i estic prou content. Arribats a portocolom i en busca dels veterenus (Oriol i Guillermo) i els seu assesorament, ja que jo no sabia ni que havia de fer amb tants número i dorsals que hem van donar, vem procedir a dinar i un parell d'horetes de tumbona al sol tot i que no sigui gaire recomanable. Es presentava un dia assoleiat, amb bastant de vent i, per a un inexpert a la materia d'aigues obertes, mala mar. Despres de veure sortir a les ties elite i grups d'edat vem escalfar una miqueta, poca cosa, pero a mi hem va anar genial per treurem una mica la por a nadar al mar. NATACIÓ: Neopreno prestat i llestos per tirar-se a l'aigua. Salt en bomba perque la sortida de dalt de port (2m) o aconsellava (Guillermo), el famos Kaos comentat pels veteranus no podia faltar, pero a mi que li tinc por al mar... preferixo cops de gent que sentirme sol. Despres d'uns 5 minuts d'estres la tranquilitat va apareixer i vai anar agafant un ritme tranquilet, que 1.500m sense parar hem feien algo mes que respecte, pero aixo del neopreno!!!!! aixo es un chollo!!! que ve que es neda, et canses la mitat. Tot i haver d'aturar-me dos cops per recolocar ulleres, tres o quatre mes per saber per on nedava, ja que alguna S vai fer segur, vaig arribar a la T1 sense sofocar-me. T1: Joaneta m'esperava per informar-me que la meva posició era la 25ª, que hem va sorprendre gratament, realement vai alucinar amb la transició que vai fer, 46 segons si no s'han equivocat els de la fede, en temps de elit tu!!!!. Aixó hem va permetre recuperar 10 posicions ja que vem arribar molts junts a boxes. BICI: Inici dur, alguna rampa rara que m'agafava als bessons, pero superat. Un grup nombros de 12 vem començar a tirar i al poquet, en arribar a la pujada les forçes de molts faltaven.
KM 2: atac d'un component al qual vai respondre i ens vem entendre durant uns kms.
KM 5: neutralitzats pel grup que semblava possar-se les piles.
KM 6: anem parats i decideixo arrancar fort a vere qui segueix, i conseguim formar un grup de 4 que vem deixar-nos la vida tirant.
Al KM 10 (punt de gir aprox) vec que la diferencia amb del grup del guillermo es d'uns dos minuts i de l'oriol que roda en solitari un i mig.
KM 21: primera volta i ja nomes quedem tres al grup pero seguim tirant, adelantant a algun que no pot agafar-se al ritme que portem.
KM 27: som neutrlitzat per Pit Vergen, un holandes de 48 anys que arrastrava un grup d'uns 10. Desde aqui tans sols vai poguer agafar la roda i veure el que pasava, poca força hem quedava i ningu passava a relleu.
fins el KM 43 T2: Joaneta m'espera per informar-me de la posició pero s'ha perdut entre tants d'elit i tant gent que pasava i entrava a box. 1 minut de l'Oriol (que vaya com va aguantar en solitari la bici). Fai una transició ràpida, ràpidisima 30". CORRE: Corre corre, que te pillo. Ara arribava lo meu, jejejeje. Surto el primer del grup de 13 fort, a ritme alt, ordenes del mister. Avanço inclús als primers classificats d'elit en la seva segona volta, semblo una bala, hem sento fort pero.... massa gloria havia tingut per aquest dia, jejejeje. Molesties al quadriceps, no podia mantenir un ritme, les cames no avançaven, podia parlar perfectament, pero las gemelas del sur no volien fer res. Vai completar 2 km a un rimte elevat i 8 km a canvis de ritme, 1km a 4 i pico i un altre a 3 i pico, fins a meta. Temps total 39 minuts, el petit chasquillo del dia.
CONCLUSIONS:
- La potencia sin control no sirve de nada.
- 5 dies de descans entre un mega duatló i el meu primer triatló olimpic crec que es poc i pasa factura.
- De olimpic res, per mi llarga distancia.
- Ja mateix hem compro un neopre, aixo es un altre chollo, a partir d'ara neopre i a la piscina fora.
- Per ara l'esprint es la meva distancia, haig d'adaptar-me a aquest tipus d'esforç.
- Sentir-te fort a la bici es divertit pero pasa factura.
- I NEED EXPERIENCE. He d'apendre molt i molt, que es important. La veritat que no serveix de res pero fer primer del grup d'edat i saber que a elite no hagues fet l'ultim es molt positiu per mi i hem donen forces per seguir entrenant, i ara, cada vegada mes, en la direcció que cal. Gracies de nou a aquells que han fet possible que pogues competir, tant directament com indirectament.
Juanita, m'encanta quan t'emociones quan me vas veure pujar al podi.

dilluns, 11 de maig del 2009

Triatló del Prat 09

Els tres Picornells i un amic del Ramón

L'albert i el Ramón en acció.

l'Òscar sortint de l'aigua...

El "novatu" no corre malament... :-)



El diumenge 3 de Maig tres components de l'equip vem anar a correr el triatló del Prat. Ramón s'estrenava nedant amb neopré i l'Albert encara està convalescent de la temporada d'esquí i jo la veritat és que estava bastant fet pols de la sortida en bici amb els Provençalencs del dia anterior, però tot i això no va anar del tot malament.
Només tirar-nos a l'aigua per escalfar una mica vem comprobar que l'aigua estava força freda... les males llengues deien que estava a 15 graus... per variar vaig intentar esquivar les osties i em va tornar a sortir bé, ja que vaig sortir en un dels extrems ben obert i vaig aconseguir no rebre ni una sola "carícia" dels altres partícipants, surto de l'aigua i veig al Ramón que a la piscina neda més ràpid que jo... em sorprenc gratament... :-) començo a treure'm el neopré i veig que s'acosta el Ramón d'esquenes i em crida ...Òscar ajuda'm que no em puc treure el neopré..." ufff ...aquests novatos... jajaja
A la bici vaig apretar la primera volta però al veure que anava en reserva vaig fer el que no acostumo a fer que és quedar-me amagat en un grup, però no podia fer gaire més... en el circuit de bici quasi anem per terra ja que un del Mataró va fotre no se quina cosa rara que va a anar d'un pel per no caure...
El Ramón anava en un grup devanter i l'Albert que va fer una bona bici no em va poguer atrapar... :-)
Començo a correr amb les forçes sota minims... vaig fer-ho lo més dignament possible, però el meu cos em deia que ja ho havia donat tot, acabo la competició content, primer triatló de l'any :-)
Els companys van acabar també contents i per equips vem quedar en un discret 24 è lloc dels 29 clubs que hi van particpar... :-(

divendres, 1 de maig del 2009

Duatló de Vic 09

Els components de l'equip abans de començar.

Catxondeo amb la copa... :-)

Al Podium pel tercer lloc per equips. ;-)

Lo bò de ser l'últim és que els companys t'animen quan arribes a meta... jajaja

La cara de fred de l'Albert tot un poema... al costat la Joana, la fotògrafa... :-)

Octavi corrents a la segona cursa a peu.

La bestia Ramón agafant aigua.

A punt de començar a patir.

Octavi mirant a càmara.

Jesus concentrat, ho va passar molt malament.

Ramón pujant a la bici.

L'Albert amb pose de crack :-)

Quina pooooooooor.... :-)

A punt d'arribar a la T1

El nostre cap de files diumenge amb estilazo.

Jesus apretant al final de la primera cursa a peu.

Ramón tot potencia.

Controlant el grup... jajaja

Octavi i Jesus començant a correr.

L'Albert i el Ramón a cap de cursa.

l'Albert concentrant-se...

Octavi i Òscar de catxondeo...

Moment clip...

Idem...

I idem... :-)

Inflant la roda...

Preparant les coses.

Forçut??? o fibrat??? ;-)

M'hauria d'haver deixat la samarreta...

Esmorzant abans de la competició després del passeig per Vic.


Diumenge Passat un grup de 5Picornells i 1 Picornella(en aquest cas va fer de fotografa... :-) vem pujar a correr el duatló de Vic, aquestes són les cròniques de l'Octavi i l'Albert.
Crònica de l'Octavi

Hola triatletes i altres criatures d'akets mon. Sóc l'octavi(recordeu? nou fitxatge d'akesta temporada?patatilla?)Com sabeu avui (vaig començar a escriure el diumenge) uns kuants triatletas intrèpits hem anat al duatlo de vic, aixi k aki teniu la meva primera crònica d'una cursa. (i sense k serveixi de precedent eh oscar!!!).Per a mi, avui ha sigut un dia on he decobert noves sensacions: -He descobert que el sector més complicat d'un tiatló és arribar al lloc de la cursa...jaja. ostres si ens haguessiu vist!!! Fent voltes x Vic preguntant per supermercats(que si opercor, que si orangutàn, que si caprabo......). Al final, xo, vem arribar al supermercat i tb a la cursa. -He decobert que en un triatlo t'ho pots passar francament malament. En el tram de la bici (30km) ho vaig passar putes. Assumeixo que el triatló es un esport dur xo k durant la baixada dels ports em tremolessin els dits, les mans, els braços, les cames....(podria continuar) supera el k puc definir com a "cursa dura". De totes maneres, el moment més dur va ser quan no podia frenar. Els meus braços i en general tot el meu cos estava congelat, aixi k no podia pràcticamentfrenar. Era llavors quan temia per caurem al terra, tenia pànic a caurem!!! Volia aguantar (ptser x instint triatleta) la baixada i arribar quan abans millor al sector "sec".Finalment, nose com, arribo a la transició. La meva cara devia ser dramatica, ho sé. La meva transició va ser força ràpida, aixi k ràpidament vaig començar a correr, volia correr!!!!, desitjava correr!!!,llavors més k mai. Els primers passos van ser un infern....Tenia la sensacio que m'havia ekivocat de bambes o k tenia algun pedrusco sobre les plantilles i abaix del meu peu. Era una sensació molt desagradable!!Poc a poc xo, comences a trobar el teu ritme, les molèsties vant desapareixent... i sobretot sobretot agafant una mica de calor corporal. Us asseguro que va ser correr per supervivencia!!!!!!!! aixi de clar. -He descobert la poca sensibilitat que tenen els organitzadors dels triatlons que nomes permitien un "aquarius" per persona. Despres del calvari que vaig patirnomes es van dignar donar un aquarius a aquell pobre desgraciat!!! Patètic!! -He descobert que tenim una nova triatleta al equip. Benvinguda Joana (novia del crack Albert pinazo o "guapo") -El que si k no he descobert és la sort d'estar a un equip on hi ha tant bon rollo, tant esperit d'ekip i tanta amistat.......Xq us asseguro que els premis (x cert vem kedar 3rs dekips) no et fan ntrenar cada dia i no et fan despertarte a les 6:50 un diumenge. Gràcies a tots.

Crònica de l'Albert

Com a part afectada del duatlo de Vic opto per la meva replica.... Soc l'Albert i fare una breu descripció de l'organització i la meva experiencia del diumenge molt ven descrit per l'octavi com " el diario de una lluvia anunciada" 8 am a les torres de maria cristina, 5 inconscients somrriuen sense saber el que els esperava i es respirava un ambient de amistat i fraternitat amb comentaris com.... Si plous no el fai ehhhh!!!!! la questio es particiapar!!! Anem, i ja vorem com esta el tema!!!! Jo crec que no ploura!!!! (meteocat deia un 95% de possibilitats de precipitació sobre Vic) Seguim esperant al mister training cagalus iteligentus man 9:00 am per Vic 9:10 am seguim per Vic pero exactament on ja es molt demanar 9:20 am encara seguim igual, per Vic 9:30 am a Vic i l'aparcament del supermercat pertinent que en jesus buscaba feia 30 minuts. Gran ciudad Vic, pero me parecio muy igual Jesus o fue que pasamos muchas veces por el mismo sitio, y otra y otra. Bueno !!!!! 10 am a un bar comentant la jugada... Uiuiuiu!!!! si plou jo aniré tranqui!!!!! es que les meves rodes per la pluja!!!! les meves pastilles de freno!!!!! no s'ha d'arriscar!!!! 10:30 am sortida alentadora perque no plovia i semblava per moments que sortia el sol per algun lloc. Ara ja nomes puc parla de mi pk estava sol com un mussol sense cap del picornell. Vai sortir rápid, a morir com diu el mister, amb el grup de cap de cursa i semblava que el ritme era agradable, pensava inclus en trencar el ritme i tirar fort a la segona volta, pero algú hem devia sentir i la va liar abans que jo, s'hem va fer molt llarg i hem vai despenjar i voltant el cap podia veure a en Gemcs pistus man i a en Jesusin el lipograsin (unos quilitos mas habrian sido .....), que estaven per darrere. Vai agafar el meu ritme per enllaçar amb dos que venien del darrere a la transició. La bici va començar molt alentador, erem 4 al grup amb un del prat que tirava molt i dos que no podien ni passar al relleu. Afrontem el primer port i com un campeon me'l vai pujar a plat gran, pero just al coronar, el que tothom esperava, una gota per aqui un altre per alla i apa tot moll. El descens comença vetiginos, i tot i ser actualment mestre de mates nomes sabia contar fins a tres, ara us explico. Una curva, dos curva i tres .... recte; paro apreto fort enllaço i tornem a començar, una curva, dos curva i tres....recte mes llarg que l'anterior; i l'ultim que vai contar va ser a la una, a las dos i a las tres caqueta i a cagar al tren tu. S'ha de tindre collons per baixar com baixaven aquells, jo mel's vai deixar a casa. Vai acabar de baixar solet i ja a la vall hem van enllaçar dos i vem anar tranquils mentre ens granizava fins començar el segon portillo on un grup gran ens va neutralitzar. Tot i la pluja hem vai relaxar molt en un grup tant nombrós ja que sabia que corrent estaria millor que ells. Arribem a l'ultim sector, els jutges criden peu a terra peu a terra, i jo pensant que era per mi i resulta que no que jo havia baixat el que pasa que la gelor dels peus no hem permetien sentir res. Una transició ràpida, hem trec el casc hem poso les sabatilles i dios....!!!!! que pasa, no sabia ni on estava, no sabia corre, mes ben dit no sabia recolzar peu a terra, mirava les bambes pensant que la llengueta s'havia ficat per dins, o la goma del cordo o ves a saber el que, pero era tan sols el fred. Vai anar recuperant avançant a un parell de persones. A l'arrivada es respirava un ambient estrany, les ambulancies plenes, gent que baixava en cotxes particulars amb les bicis com fos. La joana llavors hem va informar que feia poc havia arribat en Jesus amb un Ka tiritant de fred, i es que Jesus, tanto hombre en tan poco cuerpo....jejejeje a partir de ahora dieta hiperlipidica (bollos, nocilla...) ya te pasare la mia jejeje. Crec que m'allargo molt i he de pujar a entrenar, no hem poso a descriure la sensació de fred ja que es indescriptible, per intentar-ho necesitaria hores i hores, ara si tots aquells comentaris que feiem al principi del dia, i despres d'arrivar de la cursa, de que nunca mas.... no penseu que si ens matem a entrenar despres aquestes son les experiencies que mai oblides, aquella cursa típica segurament l'oblidis pero aquesta, aquesta no s'oblidara mai. Gracies a aquells companys de viatge i d'entreno se que hem deixo moltes coses pero m'allargo i no acabo mai.