Jo també us vull fer partícips del que va ser per a mi la meva 1ª marató... Sort que per fer la crònica només em calen els dits de les mans perquè és la única cosa que puc moure sense que em faci mal.
El dissabte molt maco, una mica de sol, força vent, molt de fred però sense pluja i gaudint de San Sebastià amb la Eva, la Txell, el Joan, l'Ignasi i el Jesús..., de l'ambient que es respirava quan varem recollir el dorsal, dels 25 minuts que varem anar a rodar per la ciutat, del passeig de la tarda... (que el petit passeig es va convertit finalment en una bona passejada)... sopar (ja no tant bucòlic) i a dormir d'hora... Bé, dormir, dormir, no massa... Entre els nervis, l’amoïnament de les condicions meteorològiques tan dures que es preveien, el soroll del vent que bufava al carrer... i perquè algú que jo em sé que va programar el despertador una hora abans del que era necessari. La pobre Txell tampoc va dormir gens i encara que sembli una xorrada això em va consolar una mica (ja se sap: mal de muchos...).
A 1ª hora del matí afortunadament no plovia però feia un aire "de aupa" (com dirien els vascos). Esmorzar amb molt d'esforç perquè no m'entrava res (de menjar) i cap a la sortida... Ja està... ara sí que no hi ha marxa enrere... Joder quin fred, com bufa el vent i quin cel s’està posant... Tots estem nerviosos i no parem de dir parides, tots amb el riure fàcil i amb les pijadetes i altres coses d'última hora... Ens col.loquem cadascun en el seu calaix corresponent i a córrer... Al principi tot bé, inclús tinc calor i la Eva i el seu tiet em confirmen que també... Només tinc 2 coses al cap, intentar controlar els temps de pas i gaudir de la prova... Vull retenir el màxim de coses possibles... La llebre de 3:15 (totes les llebres anaven en bici) va molt lenta... però molt i em el km 3 em començo a posar nerviós... així doncs decideixo apretar una mica i controlar jo mateix la meva cursa. L'Eva es queda amb el seu tiet (ja va dir en tot moment que així ho faria perquè no anava a fer temps sinó a acompanyar-lo en ell) i la Txell, més conservadora (i més experimentada) tampoc vol apretar... Evidentment, el Joan, el Jesús i l'Àlex estan en un altre nivell; molt per davant nostre amb els galàctics. Quins primers 25Km més xulos... Fa fred i la temperatura està baixant però la gent al carrer t'anima molt, hi han DJ's posant música, un animador en el punt més allunyat de la meta posant SKA i música radikal vasca. A més ens els revolts ens veiem tots i ens donem ànims (bé tots menys l'Àlex que tot i que el crido en 3 ocasions el tio està com fora de sí). Ara... l'atracció màxima de la marató va ser el paio (que deuria tenir uns 55 anys) que va fer tota la cursa en pilotes.... Sí, sí, com ho sentiu... Només amb unes bambes i el tío va fer 2:55... Jo només pensava en el mal de collons que deuria tenir i en com nassos duia enganxat el dorsal (???) Adjunto un parell de fotos. I llavors es van començar a tòrcer les coses... Va començar a ploure, més vent encara, unes onades que feien por... cada cop tenia més fred i els Km es feien més i més llargs... Quan ens creuem ja no ens saludem tan efusivament i tots comencem a fer cara de circumstàncies (tots menys la Eva que està com si hagués anat a fer 10Km pel Castell)... Cada cop es veu a més gent caminant i jo confio en no convertir-me en un d'ells... em comença a fer mal el genoll, el turmell, els 2 turmells, els 2 genolls, els quàdriceps, els braços, o sigui: tot. Tinc l’estómac regirat dels gels i vull acabar d'una vegada... Vaig controlant encara els temps de pas però cada cop més apurat... I ja es veu l'estadi d'Anoeta, i queda 1 Km... 500m,.. ja estic a dintre de l'estadi... ja acabo... I ho he aconseguit... 3:14:42...
Ara estic pagant les conseqüències perquè estic destroçat. És molt dur... No sé com hi ha gent que pot fer això varius cops a la vida... Però m'ho he passat pipa.
Moltes felicitats a tots: a l'Alex que és d'un altre planeta, al Jesús i al Joan que tot i volien fer millor temps han fet una marca increïble i més en un dia tant dur, a la Txell que és una gran lluitadora i que us ha d'explicar la seva divertida arribada a meta i a la Eva per la haver corregut uns 45 ó 46Km ja que retrocedia de tant en tan a buscar al seu tiet per arribar junts a la meta. I la tia després estava com si res i tots nosaltres sense poder caminar.
Vull agrair a tots el que he gaudit d'aquest cap de setmana i de la meva primera marató. A la Txell, a l'Ignasi que ens esperava a tots a l’arribada amb mantes tèrmiques i es va passar la cursa animant-nos sota la pluja i carregant amb els nostres xubasqueros, a la Eva, al Joanet, al Jesús.
Ens veiem pel gimnàs... Un dia d'aquest... No sé quan...
Òscar... Tu que tal?
El dissabte molt maco, una mica de sol, força vent, molt de fred però sense pluja i gaudint de San Sebastià amb la Eva, la Txell, el Joan, l'Ignasi i el Jesús..., de l'ambient que es respirava quan varem recollir el dorsal, dels 25 minuts que varem anar a rodar per la ciutat, del passeig de la tarda... (que el petit passeig es va convertit finalment en una bona passejada)... sopar (ja no tant bucòlic) i a dormir d'hora... Bé, dormir, dormir, no massa... Entre els nervis, l’amoïnament de les condicions meteorològiques tan dures que es preveien, el soroll del vent que bufava al carrer... i perquè algú que jo em sé que va programar el despertador una hora abans del que era necessari. La pobre Txell tampoc va dormir gens i encara que sembli una xorrada això em va consolar una mica (ja se sap: mal de muchos...).
A 1ª hora del matí afortunadament no plovia però feia un aire "de aupa" (com dirien els vascos). Esmorzar amb molt d'esforç perquè no m'entrava res (de menjar) i cap a la sortida... Ja està... ara sí que no hi ha marxa enrere... Joder quin fred, com bufa el vent i quin cel s’està posant... Tots estem nerviosos i no parem de dir parides, tots amb el riure fàcil i amb les pijadetes i altres coses d'última hora... Ens col.loquem cadascun en el seu calaix corresponent i a córrer... Al principi tot bé, inclús tinc calor i la Eva i el seu tiet em confirmen que també... Només tinc 2 coses al cap, intentar controlar els temps de pas i gaudir de la prova... Vull retenir el màxim de coses possibles... La llebre de 3:15 (totes les llebres anaven en bici) va molt lenta... però molt i em el km 3 em començo a posar nerviós... així doncs decideixo apretar una mica i controlar jo mateix la meva cursa. L'Eva es queda amb el seu tiet (ja va dir en tot moment que així ho faria perquè no anava a fer temps sinó a acompanyar-lo en ell) i la Txell, més conservadora (i més experimentada) tampoc vol apretar... Evidentment, el Joan, el Jesús i l'Àlex estan en un altre nivell; molt per davant nostre amb els galàctics. Quins primers 25Km més xulos... Fa fred i la temperatura està baixant però la gent al carrer t'anima molt, hi han DJ's posant música, un animador en el punt més allunyat de la meta posant SKA i música radikal vasca. A més ens els revolts ens veiem tots i ens donem ànims (bé tots menys l'Àlex que tot i que el crido en 3 ocasions el tio està com fora de sí). Ara... l'atracció màxima de la marató va ser el paio (que deuria tenir uns 55 anys) que va fer tota la cursa en pilotes.... Sí, sí, com ho sentiu... Només amb unes bambes i el tío va fer 2:55... Jo només pensava en el mal de collons que deuria tenir i en com nassos duia enganxat el dorsal (???) Adjunto un parell de fotos. I llavors es van començar a tòrcer les coses... Va començar a ploure, més vent encara, unes onades que feien por... cada cop tenia més fred i els Km es feien més i més llargs... Quan ens creuem ja no ens saludem tan efusivament i tots comencem a fer cara de circumstàncies (tots menys la Eva que està com si hagués anat a fer 10Km pel Castell)... Cada cop es veu a més gent caminant i jo confio en no convertir-me en un d'ells... em comença a fer mal el genoll, el turmell, els 2 turmells, els 2 genolls, els quàdriceps, els braços, o sigui: tot. Tinc l’estómac regirat dels gels i vull acabar d'una vegada... Vaig controlant encara els temps de pas però cada cop més apurat... I ja es veu l'estadi d'Anoeta, i queda 1 Km... 500m,.. ja estic a dintre de l'estadi... ja acabo... I ho he aconseguit... 3:14:42...
Ara estic pagant les conseqüències perquè estic destroçat. És molt dur... No sé com hi ha gent que pot fer això varius cops a la vida... Però m'ho he passat pipa.
Moltes felicitats a tots: a l'Alex que és d'un altre planeta, al Jesús i al Joan que tot i volien fer millor temps han fet una marca increïble i més en un dia tant dur, a la Txell que és una gran lluitadora i que us ha d'explicar la seva divertida arribada a meta i a la Eva per la haver corregut uns 45 ó 46Km ja que retrocedia de tant en tan a buscar al seu tiet per arribar junts a la meta. I la tia després estava com si res i tots nosaltres sense poder caminar.
Vull agrair a tots el que he gaudit d'aquest cap de setmana i de la meva primera marató. A la Txell, a l'Ignasi que ens esperava a tots a l’arribada amb mantes tèrmiques i es va passar la cursa animant-nos sota la pluja i carregant amb els nostres xubasqueros, a la Eva, al Joanet, al Jesús.
Ens veiem pel gimnàs... Un dia d'aquest... No sé quan...
Òscar... Tu que tal?
Dani
Eiiiiii!!!! La veritat és que ens ho hem passat d'allò més bé......però és clar el mal temps, el vent i el fred ho van fer tot molt més difícil....!!!OSTRES!!!! i és que ens podríem haver matat en l'avió d'anada eeehhhhhh, que això no ho heu dit a la crònica!!!Aquell aparellot és movia que feia por!!(és clar com que en Dani volia una emoció forta a l'avió)doncs apa....i la Txell i jo cagadetes de por....s'ha de dir que en Joan també ho estava....però ens vam salvar i l'avió després de tres voltes de campana va aterrar com si res no hagués passat.....uffffffff
La segona cosa va ser el menjar!!Vam trobar un lloc molt especial....on una DONOTA, DONOSTIARRA ens va atendre d'allò més bé....oi Dani, Jesús......
Ahhhhh bé i per últim la MARATÓ!!!!Mare meva quin fred i quin horror de temps.....la veritat és que no la recomano perquè com sigui sempre així és un calvari......En el meu cas vaig fer una mica ''la goma'', cap endavant i cap enrera...però vaig acabar amb el meu tiet que pobre anava fatal.....ostres em sembla que vam sortir molt ràpid.....sort que no va abandonar...al km 13 anava molt malament....imagineu-vos tot el que faltava....!!però finalment tot va acabar força bé....i junts vam arribar a meta amb 3h33'....
La veritat és que ara vol tornar a millorar el temps de BCN i bé potser..........BERLIN....????......continuarà....
La segona cosa va ser el menjar!!Vam trobar un lloc molt especial....on una DONOTA, DONOSTIARRA ens va atendre d'allò més bé....oi Dani, Jesús......
Ahhhhh bé i per últim la MARATÓ!!!!Mare meva quin fred i quin horror de temps.....la veritat és que no la recomano perquè com sigui sempre així és un calvari......En el meu cas vaig fer una mica ''la goma'', cap endavant i cap enrera...però vaig acabar amb el meu tiet que pobre anava fatal.....ostres em sembla que vam sortir molt ràpid.....sort que no va abandonar...al km 13 anava molt malament....imagineu-vos tot el que faltava....!!però finalment tot va acabar força bé....i junts vam arribar a meta amb 3h33'....
La veritat és que ara vol tornar a millorar el temps de BCN i bé potser..........BERLIN....????......continuarà....
Eva
Hola a tots!!! Es que estava repartint paquets encara...es broma poma!! La veritat es que no estic gaire content, ja sabeu que soc una mica exigent, pero que hi faré! Vaig sortir com havia previst amb la llebre de 2h30´ pero desde el començament les sensacions musculars no eren molt bones, encara que a estones anava bé (perdona Dani per no saludar-te, potser es que hem concentro massa!!). Vem passar la mitja be en 1h15´ amb en Victor Estepa del Prat, el Joan Prats, Fernando Garcia Aja, Jon Aramburu...Pero jo tenia data de caducitat: km 26!! Vaig decidir agafar un ritme mes tranquil,les cames estaven cuadrades! Vaig anar amb un altre fen relleus bastant be, pero patint molt muscularment...Fins el km 38 que m´agafa una rampa al isquio i tinc que parar a estirar...Torno a començar molt suau i intento arribar el millor possible...Deixant passar davant es clar a la primera dona la Ana casares, lo cortes no quita lo valiente!!Ah el tio que va en voles anava molt a prop meu, suposo que despres va punxar...Portava dos piercings d´anella als mogrons i d´alla dos imperdibles amb els dorsals...Con un par de huevos!!Nunca mejor dicho...
Àlex
