Open Kayak o la força centrífuga (per Albert Vinyals)
Divendres a la nit mentre em partia la caixa xatejant amb la Thais en Manel i carregava el kayak dalt del cotxe, ja intuia que dissabte seria un dia per a no oblidar...Dissabte matí arribada a Vilanova, amb la pluja i les onades, l'organitzador ja sabia que amb aquella mar no es podria disputar l'open, després d'un café mentre diluviava, ens va dir que "només" surfejariem amb el kayak arran de platja.Als deu ( /-) principiants ens va donar unes nocions de com passar l'estona amb aquelles onades de 4 m. i no morir en el intent: que si el recolzament inferior, que sí el deixar-se portar... del recolzament superior no calia per la seva dificultat... amb en Miquel llavors encara feiem algún acudit.... fins que ens vem posar a l'aigua...El resultat es podria resumir amb poques paraules: entrar a mar por i respecte muro d'aigua en forma d'onada tornar a la sorra per recuperar i buidar el kayac tornem-hi tantes vegades com fes falta.
Com a relat d'un de tants moments divertits:
"... tenia aquell paio massa a prop meu com per arriscar-me a volcar i que sobre l'onada l'embastís com una bitlla, per tant vaig decidir arriscar-me perdre la perpendicular del sentit de les onades (la millor manera de passar-les era de cara i perpendicular a elles) per allunyar-me d'ell, però justament acabava de girar, tenia el paio darrera i a tiro que miro cap al fons i veig com es comença a alçar l'aigua en format tsunami, SÍ SENYOR! i jo com un gran capullo de costadet, cagadet, i preguntant-me perquè el monitor no ens havia explicat lo del recolçament superior. L'acció va durar un segón diria que no vaig ni arribar a enfilar-me un pam a l'onada, directament em va engullir (o s'em va follar) i em va escupir, no va caler desenganxar-me del kayac, l'onada ho va fer per mí. I del paio de darrera, estava clar quin era el seu destí menjar-se el meu Kayac com qui s'intenta posar un tall de sindria sencer a la boca"
Nanus això s'ha de repetir, ara per resumir quina va ser la sensació, la mateixa que tens quan vas per trialeres i les baixes a peu.
Us poso algunes fotos d'en Miquel que parlen per si soles (el picat no és cap de nosaltres, per sort)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada