Abans de fer una crónica sobre el triatló de portolocom (Mallorca) m'agradaria donar les gracies a l'Oriol i a en Guillermo per fer que pogues competir el dissabte i a en Manu Juarez, que hem va deixar el neopre. No esperava debutar en triatló aquesta setmana pero els fet van succeir d'aquesta manera i estic prou content. Arribats a portocolom i en busca dels veterenus (Oriol i Guillermo) i els seu assesorament, ja que jo no sabia ni que havia de fer amb tants número i dorsals que hem van donar, vem procedir a dinar i un parell d'horetes de tumbona al sol tot i que no sigui gaire recomanable. Es presentava un dia assoleiat, amb bastant de vent i, per a un inexpert a la materia d'aigues obertes, mala mar. Despres de veure sortir a les ties elite i grups d'edat vem escalfar una miqueta, poca cosa, pero a mi hem va anar genial per treurem una mica la por a nadar al mar. NATACIÓ: Neopreno prestat i llestos per tirar-se a l'aigua. Salt en bomba perque la sortida de dalt de port (2m) o aconsellava (Guillermo), el famos Kaos comentat pels veteranus no podia faltar, pero a mi que li tinc por al mar... preferixo cops de gent que sentirme sol. Despres d'uns 5 minuts d'estres la tranquilitat va apareixer i vai anar agafant un ritme tranquilet, que 1.500m sense parar hem feien algo mes que respecte, pero aixo del neopreno!!!!! aixo es un chollo!!! que ve que es neda, et canses la mitat. Tot i haver d'aturar-me dos cops per recolocar ulleres, tres o quatre mes per saber per on nedava, ja que alguna S vai fer segur, vaig arribar a la T1 sense sofocar-me. T1: Joaneta m'esperava per informar-me que la meva posició era la 25ª, que hem va sorprendre gratament, realement vai alucinar amb la transició que vai fer, 46 segons si no s'han equivocat els de la fede, en temps de elit tu!!!!. Aixó hem va permetre recuperar 10 posicions ja que vem arribar molts junts a boxes. BICI: Inici dur, alguna rampa rara que m'agafava als bessons, pero superat. Un grup nombros de 12 vem començar a tirar i al poquet, en arribar a la pujada les forçes de molts faltaven.
KM 2: atac d'un component al qual vai respondre i ens vem entendre durant uns kms.
KM 5: neutralitzats pel grup que semblava possar-se les piles.
KM 6: anem parats i decideixo arrancar fort a vere qui segueix, i conseguim formar un grup de 4 que vem deixar-nos la vida tirant.
Al KM 10 (punt de gir aprox) vec que la diferencia amb del grup del guillermo es d'uns dos minuts i de l'oriol que roda en solitari un i mig.
KM 21: primera volta i ja nomes quedem tres al grup pero seguim tirant, adelantant a algun que no pot agafar-se al ritme que portem.
KM 27: som neutrlitzat per Pit Vergen, un holandes de 48 anys que arrastrava un grup d'uns 10. Desde aqui tans sols vai poguer agafar la roda i veure el que pasava, poca força hem quedava i ningu passava a relleu.
fins el KM 43 T2: Joaneta m'espera per informar-me de la posició pero s'ha perdut entre tants d'elit i tant gent que pasava i entrava a box. 1 minut de l'Oriol (que vaya com va aguantar en solitari la bici). Fai una transició ràpida, ràpidisima 30". CORRE: Corre corre, que te pillo. Ara arribava lo meu, jejejeje. Surto el primer del grup de 13 fort, a ritme alt, ordenes del mister. Avanço inclús als primers classificats d'elit en la seva segona volta, semblo una bala, hem sento fort pero.... massa gloria havia tingut per aquest dia, jejejeje. Molesties al quadriceps, no podia mantenir un ritme, les cames no avançaven, podia parlar perfectament, pero las gemelas del sur no volien fer res. Vai completar 2 km a un rimte elevat i 8 km a canvis de ritme, 1km a 4 i pico i un altre a 3 i pico, fins a meta. Temps total 39 minuts, el petit chasquillo del dia.
CONCLUSIONS:
- La potencia sin control no sirve de nada.
- 5 dies de descans entre un mega duatló i el meu primer triatló olimpic crec que es poc i pasa factura.
- De olimpic res, per mi llarga distancia.
- Ja mateix hem compro un neopre, aixo es un altre chollo, a partir d'ara neopre i a la piscina fora.
- Per ara l'esprint es la meva distancia, haig d'adaptar-me a aquest tipus d'esforç.
- Sentir-te fort a la bici es divertit pero pasa factura.
- I NEED EXPERIENCE. He d'apendre molt i molt, que es important. La veritat que no serveix de res pero fer primer del grup d'edat i saber que a elite no hagues fet l'ultim es molt positiu per mi i hem donen forces per seguir entrenant, i ara, cada vegada mes, en la direcció que cal. Gracies de nou a aquells que han fet possible que pogues competir, tant directament com indirectament.
Juanita, m'encanta quan t'emociones quan me vas veure pujar al podi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada