l'Àlex en acció.
Calor?? :-)
Estilazo total, sembla un pro... :-)Crònica d'Àlex Carreras
Hola a tothom!!!
Fare una petita cronica de la ironcat que vaig fer ahir, aixi l´Oscar no es podra queixar de que no volem ser mediatics...
L´Ironcat pels que no ho sapìgueu es una prova distancia ironman (3,8-180-42) que es celebra a l´Ampolla, aquesta era la sisena edicio (jo ja en porto quatre, la primera al 2004 en 11h45´) i es ideal per debutar i coneixer la llarga distancia. Els dies abans havia fet una mica de mal temps i bufava mestral fort pero com "despues del temporal viene la calma..." jo a les sis del mati montava la lenticular a la bici...seguint els consells del mestre guillermo, que d´aixo en sap un rato!. La veritat es que vaig encertar, no va bufar gaire aire. Vaig calentar una mica la natacio (cosa que no faig mai a les ironman, perque amb lo que has de nadar com per encara escalfar!) i tot correcte, pero va començar la prova i m´entra aigua a les ulleres, hostia!! paro les poso i segueix entrant... no se quantes vegades vaig haver de parar, si respirava nomes per l´esquerra no m´entrava aigua...pues na respirarem per l´esquerra. Al sortir i veure 1h07´ fins i tot hem vaig alegrar pensava que hauria fet mes temps...Agafo la bici i venga a toda hostia que te crio! Primeres curves agafo el ritme, pero...com algu molt inteligent va dir alguna vegada "la potencia sin control no sirve para nada" quan me n´adono vaig per una carretera que no hem sona de res (home no es que conegui molt be el Delta, pero son ja quatre edicions i la part del principi sempre ha estat la mateixa, i fins i tot aquest any asfaltada de nou) tiro una mica mes pero no veig a ningu...uyuyuy que peligro!! me parece que me he perdido...faig una curva i veig uns pagesos, anirem a preguntar (mes val assegurar): ciclistes per aqui? ui, no no!! son p´acallla!! p´acalla? au tornemi que no ha estat res!! Al arribar a la corva on me despistat la noia hem demana perdo pero jo a lo meu, a fotra-li candela al asunto, total van ser cinc km mes i la paradeta per preguntar...aixo en un ironman es com el vermut i fins els postres encara queden dos plats!! Vaig be i començo a passar gent volta rera volta (total son sis voltes) menjo i bec molt bé...fins els ultims cinc km, sembla mentida! sem fan llarguissims i sembla que vagi apajarat, nomes vull arrivar a boxes, pero no menjo res mes perque se que si ho faig tan tard m´agafara flato corrent. Total en bici pels "meus" 185km 5h20´. Hem poso les bambes i apa a correr, al principi sempre costa moltissim pero poc a poc vas fent, cada vegada hem trobo millor, la tercera i cuarta volta (son tambe sis voltes) corro molt rapid i retallo molt de temps als de devant, tambe hem venia de gust apretar encara que sabia que al final ho podria pagar. A la ultima volta ja no puc mes afluixo, hem ve de gust disfrutar dels ultims km i no estar pendent de retallar i retallar temps, que es el que faig durant tota la triatlo (es el que te sortir tan a darrera de l´aigua) i vull disfrutar dels ultims km si es que es pot disfrutar amb el mal que et fa tot, pero entrar somrient i content, que es del que es tracta en una prova tan dura com es aquesta. Total a la marato 3h08´ i temps final 9h36´. Content perque he pogut apretar les dents i crec donar un passet mes endavant, pero clar amb alguns errors greus que sempre es paguen molt car. Apa ara a descansar una mica i a preparar nous reptes, una salutacio per a tots els picornells-es!!!
Hola a tothom!!!
Fare una petita cronica de la ironcat que vaig fer ahir, aixi l´Oscar no es podra queixar de que no volem ser mediatics...
L´Ironcat pels que no ho sapìgueu es una prova distancia ironman (3,8-180-42) que es celebra a l´Ampolla, aquesta era la sisena edicio (jo ja en porto quatre, la primera al 2004 en 11h45´) i es ideal per debutar i coneixer la llarga distancia. Els dies abans havia fet una mica de mal temps i bufava mestral fort pero com "despues del temporal viene la calma..." jo a les sis del mati montava la lenticular a la bici...seguint els consells del mestre guillermo, que d´aixo en sap un rato!. La veritat es que vaig encertar, no va bufar gaire aire. Vaig calentar una mica la natacio (cosa que no faig mai a les ironman, perque amb lo que has de nadar com per encara escalfar!) i tot correcte, pero va començar la prova i m´entra aigua a les ulleres, hostia!! paro les poso i segueix entrant... no se quantes vegades vaig haver de parar, si respirava nomes per l´esquerra no m´entrava aigua...pues na respirarem per l´esquerra. Al sortir i veure 1h07´ fins i tot hem vaig alegrar pensava que hauria fet mes temps...Agafo la bici i venga a toda hostia que te crio! Primeres curves agafo el ritme, pero...com algu molt inteligent va dir alguna vegada "la potencia sin control no sirve para nada" quan me n´adono vaig per una carretera que no hem sona de res (home no es que conegui molt be el Delta, pero son ja quatre edicions i la part del principi sempre ha estat la mateixa, i fins i tot aquest any asfaltada de nou) tiro una mica mes pero no veig a ningu...uyuyuy que peligro!! me parece que me he perdido...faig una curva i veig uns pagesos, anirem a preguntar (mes val assegurar): ciclistes per aqui? ui, no no!! son p´acallla!! p´acalla? au tornemi que no ha estat res!! Al arribar a la corva on me despistat la noia hem demana perdo pero jo a lo meu, a fotra-li candela al asunto, total van ser cinc km mes i la paradeta per preguntar...aixo en un ironman es com el vermut i fins els postres encara queden dos plats!! Vaig be i començo a passar gent volta rera volta (total son sis voltes) menjo i bec molt bé...fins els ultims cinc km, sembla mentida! sem fan llarguissims i sembla que vagi apajarat, nomes vull arrivar a boxes, pero no menjo res mes perque se que si ho faig tan tard m´agafara flato corrent. Total en bici pels "meus" 185km 5h20´. Hem poso les bambes i apa a correr, al principi sempre costa moltissim pero poc a poc vas fent, cada vegada hem trobo millor, la tercera i cuarta volta (son tambe sis voltes) corro molt rapid i retallo molt de temps als de devant, tambe hem venia de gust apretar encara que sabia que al final ho podria pagar. A la ultima volta ja no puc mes afluixo, hem ve de gust disfrutar dels ultims km i no estar pendent de retallar i retallar temps, que es el que faig durant tota la triatlo (es el que te sortir tan a darrera de l´aigua) i vull disfrutar dels ultims km si es que es pot disfrutar amb el mal que et fa tot, pero entrar somrient i content, que es del que es tracta en una prova tan dura com es aquesta. Total a la marato 3h08´ i temps final 9h36´. Content perque he pogut apretar les dents i crec donar un passet mes endavant, pero clar amb alguns errors greus que sempre es paguen molt car. Apa ara a descansar una mica i a preparar nous reptes, una salutacio per a tots els picornells-es!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada