L'Albert exultant després de ser Finisher a Calella. Al seu costat els suporters Jordi i Manel.Buenu xavals, moltes gràcies per les felicitacions, i pels consells i comentaris que dies previs a la carrera m’havíeu anat donant per poder planificar la carrera a la meva manera.
-Última setmana abans de la cursa:
Les cartes estan repartides, i tot el que no s’ha fet en 2 mesos ja no importa, serà proporcional al dolor, ara només queda deixar passar el temps i descansar encara una mica més. Mentre tant algun que altre càlcul per entendre com pot acabar tot plegat, en total i en els darrers 2 mesos he nedat 42.000m, pedalat 1.360km, i corregut (amb bambes) 220km. Per una llarga dist. no em noto físicament massa preparat, però és la primera vegada que tinc sensacions bones per a fer una olímpica sense patir (però clar no estic apuntat a una olímpica!!!), i això em provoca algun que altre retortijón;
Un altre mal de panxa important, és quan em comparo en alguna sortideta amb col·legues i jo soc el glovero (i els altres ni de conya pensen córrer!). I finalment i el que em va partir la temporada d’entreno pel mig... aplacen el “Monsters of Caspa 09” JODER QUE PUTADON!!!
Això sí el que no tinc de físic... tampoc o tinc de coco!!! En cap moment, ni abans del bocinasso de sortida no vaig tenir nervis, estava clar que no tenia puta idea del que m’esperava..
-La cursa:
L’aigua va ser de les millors en que he nedat, l'aigua molt tranquil·la i neta, i en tot moment veient el fons, total una delícia inclús per a un cabreta!. S’acabava la natació i cap a boxes a ensenyar-li la titola a la tia que m’ajudava a posar el neoprè dins la bossa, com que jo estava en carrera no hi va haver temps per masses emocions , així que ala tot vestidet a buscar la bici per cascar-me els 180 km següents memoritzant els putos pobles que hi ha de Calella a Masnou i de Masnou a Calella, i per colmo em va avançar Déu i sa mare, volava amb pepinos de carbono siderals, i jo a ritme 30 km/h vaig passar a ser “carne de coche escoba” i a arribar als avituallaments quan no quedaven ni les pegatines, llavors va ser quan em vaig veure l’Àlex cridant-me “ÀNIM XAVAL QUE ESTÀS REGULAN DE PUTAMARE PER LA MARATÓ” que traduït a un altre significa “xaval vas más petao que una piula en St.Joan!!!” tot hi així em va animar força!!! Finalment i per sort es va acabar la palliça de la bici, transició amb en Miquel Armengol de control que casi no em reconeix, i ala a fer la marató. A les primeres passes les sensacions ja van ser bones, ni flatus, ni punxades, ni mals de panxes, al menys la recompensa d’una bici tranquil·la eren immediats, inclús vaig fer la típica capullada de fer càlculs (només mantenint els 5’ al Km podria fer la marató en 3:30, joer que chupao!) anava corrent i avançava la penya que semblaven zombis, tampoc vaig caure en que els zombis duien 2h corrent i jo només 20’. Vaig mantenir el ritme fins al Km 20, i després... la cosa es va començar a tensar i no sé com cada Km es feia més llarg, fins que vaig poder estabilitzar el ritme a 5’50, llavors vaig començar a veure cares conegudes que m’animaven i em seguien amb bici (la visió d’una bici encara em provoca arcades!) en Manel i en Baus, la Thais, ma germana i en Miquel, en Pau i la Pilar, i como no la Susanna que duia tot el dia fent-me el seguiment inclús amb tren fins a Masnou!!!, ja només quedaven 10 km i tenia clar que mantenint aquell ritme no em parava ni els mossus, i últim Km de glòria, i després d’una cursa a ritme tranqui últim esprint (per avançar a tants mamons possibles que durant la bici m’havien escombrat de l’asfalt. I JA ESTÀ ! ja tinc el meu primer ironman, i s’han complert tots els objectius previstos inclús els més exigents (no dedicar un temps excessiu en l’entrenament (gràcies al mètode Jose(te)) ; acabar l’IM; fer la marató sense parar, i sense sobrepassar les 4h)
-El IronDay:
De fet ja sé a que ve el nom d’IronMan... traduït home de ferro... : dilluns era una ESTACA!!! No podia doblegar els genolls del mal que em feien, i de lo contracturats que tenia els quàdriceps, per baixar del tren preferia deixar-me caure que intentar flexionar, l’ostia era menys dolorosa. Però això sí, objectiu assolit, QUINA SENSACIÓ MÉS BONA!!!
Ala xavals, fins aviat!!!
Albert
-Última setmana abans de la cursa:
Les cartes estan repartides, i tot el que no s’ha fet en 2 mesos ja no importa, serà proporcional al dolor, ara només queda deixar passar el temps i descansar encara una mica més. Mentre tant algun que altre càlcul per entendre com pot acabar tot plegat, en total i en els darrers 2 mesos he nedat 42.000m, pedalat 1.360km, i corregut (amb bambes) 220km. Per una llarga dist. no em noto físicament massa preparat, però és la primera vegada que tinc sensacions bones per a fer una olímpica sense patir (però clar no estic apuntat a una olímpica!!!), i això em provoca algun que altre retortijón;
Un altre mal de panxa important, és quan em comparo en alguna sortideta amb col·legues i jo soc el glovero (i els altres ni de conya pensen córrer!). I finalment i el que em va partir la temporada d’entreno pel mig... aplacen el “Monsters of Caspa 09” JODER QUE PUTADON!!!
Això sí el que no tinc de físic... tampoc o tinc de coco!!! En cap moment, ni abans del bocinasso de sortida no vaig tenir nervis, estava clar que no tenia puta idea del que m’esperava..
-La cursa:
L’aigua va ser de les millors en que he nedat, l'aigua molt tranquil·la i neta, i en tot moment veient el fons, total una delícia inclús per a un cabreta!. S’acabava la natació i cap a boxes a ensenyar-li la titola a la tia que m’ajudava a posar el neoprè dins la bossa, com que jo estava en carrera no hi va haver temps per masses emocions , així que ala tot vestidet a buscar la bici per cascar-me els 180 km següents memoritzant els putos pobles que hi ha de Calella a Masnou i de Masnou a Calella, i per colmo em va avançar Déu i sa mare, volava amb pepinos de carbono siderals, i jo a ritme 30 km/h vaig passar a ser “carne de coche escoba” i a arribar als avituallaments quan no quedaven ni les pegatines, llavors va ser quan em vaig veure l’Àlex cridant-me “ÀNIM XAVAL QUE ESTÀS REGULAN DE PUTAMARE PER LA MARATÓ” que traduït a un altre significa “xaval vas más petao que una piula en St.Joan!!!” tot hi així em va animar força!!! Finalment i per sort es va acabar la palliça de la bici, transició amb en Miquel Armengol de control que casi no em reconeix, i ala a fer la marató. A les primeres passes les sensacions ja van ser bones, ni flatus, ni punxades, ni mals de panxes, al menys la recompensa d’una bici tranquil·la eren immediats, inclús vaig fer la típica capullada de fer càlculs (només mantenint els 5’ al Km podria fer la marató en 3:30, joer que chupao!) anava corrent i avançava la penya que semblaven zombis, tampoc vaig caure en que els zombis duien 2h corrent i jo només 20’. Vaig mantenir el ritme fins al Km 20, i després... la cosa es va començar a tensar i no sé com cada Km es feia més llarg, fins que vaig poder estabilitzar el ritme a 5’50, llavors vaig començar a veure cares conegudes que m’animaven i em seguien amb bici (la visió d’una bici encara em provoca arcades!) en Manel i en Baus, la Thais, ma germana i en Miquel, en Pau i la Pilar, i como no la Susanna que duia tot el dia fent-me el seguiment inclús amb tren fins a Masnou!!!, ja només quedaven 10 km i tenia clar que mantenint aquell ritme no em parava ni els mossus, i últim Km de glòria, i després d’una cursa a ritme tranqui últim esprint (per avançar a tants mamons possibles que durant la bici m’havien escombrat de l’asfalt. I JA ESTÀ ! ja tinc el meu primer ironman, i s’han complert tots els objectius previstos inclús els més exigents (no dedicar un temps excessiu en l’entrenament (gràcies al mètode Jose(te)) ; acabar l’IM; fer la marató sense parar, i sense sobrepassar les 4h)
-El IronDay:
De fet ja sé a que ve el nom d’IronMan... traduït home de ferro... : dilluns era una ESTACA!!! No podia doblegar els genolls del mal que em feien, i de lo contracturats que tenia els quàdriceps, per baixar del tren preferia deixar-me caure que intentar flexionar, l’ostia era menys dolorosa. Però això sí, objectiu assolit, QUINA SENSACIÓ MÉS BONA!!!
Ala xavals, fins aviat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada