Marató nocturna de Bilbao 2010

Crònica de Modest

Bones,

El dissabte vaig fer la meva 2a marató, aquesta vegada a Bilbao. És una marató nocturna que comença a les 21h o consisteix en 2 voltes a un recorregut prou maco, malgrat uns 7 quilòmetres bastant sòrdids per un polígon industrial...

Vaig arribar a Bilbao el divendres a la tarda. Després de tota la setmana de descans -només vaig sortir a estirar les cames el dimecres- he de dir que la mava motivació estava pel terra, cosa que em preocupava bastant. El dissabte la cosa no va anar gaire millor: recollida de dorsal, anar al súper a comprar la pasta i els fruits secs, migdiada, mirar la peli del james bond de la sexta, etc. Realment insuportable!!

Però finalment van ser les 20h i cap al Guggenheim, que hi falta gent!! Hi havien uns quants tratletes d'aquests que no es treuen en tri-suit ni per fer una marató. Vaig veure un triatleta basc amb un trisuit: en lloc de posar "iron man" hi posava "eusko man". Sense comentaris...

L'objectiu era baixar de les 3h30' després de les 3h 40' de Barcelona. Hi havia molt poqueta gent (2100 persones entre la marató i la mitja) i, per tant, la llebre del 3h15' estava a tocar de la de 3h30'. Canvi de plans d'última hora, vaig pensar: en lloc d'anar una mica pel davant de la de 3h30', prova d'anar una mica pel darrera de la de 3h15'. A veure si cola... La meva sorpresa va ser que vaig poder seguir la llebre del 3h15'... Fins al quilòmetre 33!! Amb dos collons!! Fins aquell moment vaig anar molt còmode, només patins al km 22-23 després d'ennuegar-me a un avituallament a,n el gel, el gatorade i la taronja... Lamentable. A cada quilòmetre el meu somriure el feia més gran: "acabo de passar el 29 i no m'enfonso. Espectacular!!". Però va arribar el 33 i ja em costava recuperar els pocs metres que perdia respecte al grup. A poc a poc vaig perdre contacte però sense enfonsar-me espectacularment. A partir del 39-40 em vaig dedicar, seguint el consell d'algun basc entre el públic, a gaudir dels metres que em quedaven. Temps final: 3h18'. A l'arribada em vaig trobar amb dos dels companys -3h04', els cabrons- i amb un paio que els hi estava fotent la xapa: un tal Pedro Hurtado, que ens va assegurar que tenia marca de 2h27' i d'1h06' en mitja...

Bé, i com sempre, el quilòmetre més dur va ser el 43...

Propera marató, Barcelona. Sé que no tornaré a baixar 22', però estaria molt bé baixar de les 3h15'...

Ara us toca als de Donosti.

Molta sort companys!!

Apa, ens veiem per la piscina!!

Salut i peles!!

Modest