Pels amants dels recorreguts exigents bici. Lloret de Mar

Crònica de Jordi Gonzalez

Buenas

M'adreço a tots vosaltres per explicar-vos com ha anat la carrera de Lloret de Mar, que era el primer cop que es feia. La ubicació és fàcil d'arribar, es fa a la platja principal on estan totes les discoteques y bars pels giris, fet que en part està molt bé ja que hi ha un gran ambient, bueno algun que un altre tajat per allà tirat...

Arribo hi resulta que els carrers per on havíem de passar estan plens d'aigua, els de la brigada municipal s'havien passat una mica, per netejar la "fiesta loca" de les nits que es munten allà, bueno penso ja es sequerà... El tram de natació molt xulo, pot ser perquè no hi havia una gran aglomeració de 500 persones com és habitual, sinó de 200... Surto bé, veient el primer grup a relativa poca distancia, fet que hem motiva, llavors agafo la bici comença el circuit amb una rampa d'aquelles que vas amb plat petit i pinyó gran i de peu (800 m)..., ja ho havien anunciat l'speaker que el circuit era dur per les famoses rampes... quasi no et dona temps a posar-te les sabates, surto sol i davant a 500 m veig a un junior, l'agafo de seguida per anar amb ell almenys la primera volta per fer el reconeixement corresponent junts, aquesta volta per flipar, no sabíem per on anar ja que gent de l'organització només estaven a la zona de boxes, i a les rotondes estaven els urbans locals, personatges que quan els hi preguntaves cap a on s'havia d'anar? et miraven com si fosis un giri més preguntant en una llengua estrangera... arribem a un cruïlla mal indicada i li pregunto a un d'ells cap a on, i el tiu hem diu a la "derecha", jo veient el plan li dic: segur...?? i hem diu sí, sí... El junior fa cas omís i es pira cap a l'esquerra i jo tot xulo per dintre penso, pobret es que es novato encara... i de seguida hem dono compte que el cabronàs aquell m'havia enviat al revés, ja que després de 800 m aprox. tot rallat i sol, giro i hem trobo un munt de gent de cara... i hem cago en tot i començo de nou aquell troç, quan paso al costat de l'urbà li dic de tot, per una vegada que ho puc fer aprofito. Una vegada ja perdut molt de temps, desanimat inicio la carrera a peu que son 3 voltes també molt xules una recta molt llarga amb molta gent animant...

En definitiva, pels grans amants dels circuits de bici molt exigents amb rampes amb fort pendents és un tri recomanable, ara bé, hi havien segments que passaves per carrerons i la bici anava botant, i havien 2 rectes de 700 m. Jo i el Baus hem pensat amb el Guillermo i Ori, ja que és un circuit que pots fer “estragos” si tens una bona bici... És el primer tri que no hem poso a roda de ningú, per tant, per primer cop no faig de "REMORA"... fet que per a mi m'agrada ja que no falseja el meu rendiment en carrera.

L'any que ve repetiré per treure'm l'espina de l'error de l'urbà.

Felicitats al Ramón a l'Abert i a la resta de companys que estaveu al tri de Gavà!!

Jordi G.