Crònica de XaviEm disposo a fer la meva primera crónica a les 'picor', és sobre la cursa de Diable aquest diumenge passat, allà va:
Comença el día són les 6:30 de la matinada, la cursa comença a les 9:30 però uns quants em decidit anar en bici fins a Martorell i fer el nostre particular duatló, aquests 'quants' són: l'Oscar, l'Octavi, l'Albert, la Goedel, dos del Tri-Cariñena y yo. (Joana i una altra noia, en coche)
L'Oscar, dormint, obre els ulls i diu: -"¡OSTIA EL XAVI!!!!"- però l'Octavi ja s'havia enrecordat la nit anterior de rectificarme l´hora de quedada a la pl. Cerdà. Arribo a la campana -punt de trobada amb l'Octavi i l'Albert- i ens trobem la primera a la front, han intentat robar a la 'fragoneta' de l'Albert, però sense èxit, un petit vidre trencat i res. ( uns principiants deurien ser)
Vale, continuem i ens trobem amb els altres, tot seguit començem la marxa cicloturista pels carrers de 'l'HospitaletCity'. Semàfor que veïem, semàfor que cau, ja sigui llum verda o vermella. En això que darrera nostre sentim pitos, sirenas, de tot... era la mossa (mossos de la cuadra) amb un policía dels d'abans (policia Nacional convertit a mosso, com a mínim) i una noia en practiques. El tio fot el freno de mà, i sembla que li diu a la noia: -"¡Esperate que esto lo arreglo yo, mira i aprende!"-
Acte seguit s'acosta cap a nosaltres i diu: -"Que pasa chavales, es que siempre sois los mismos, los de las bicis que no respetáis ná, joder! Ya está bien, coño, tenéis que dar ejemplo, ostias! Ahora qué! SACO EL TALONARIO Y LO FUNDO TÓÓÓ!!!!!"- Fiquem cara de bons nenes i a continuar, vigilan una mica més als semàfors.
Després d'això la marxa va continuar molt tranquila y en arribar a Martorell ens preparem per fer la Cursa del diable. Agafem els pitralls i dos o tres pixades més tard, comença la cursa. L'inici pica cap amunt terriblement, al menys els tres primers quilometres, hi ha uns 250 participants i la pujada fa que tot s'allargui com una cua de serp, i col·loca a cadascú al seu lloc aproximat. La cursa es maca però dura casi tota per camins de terra, i alguna trialera. A partir del quilometre 4 és un puja i baixa amb zones més tecniques amb trialeres i arbres pel mitg del camí,etc.. Jo vaig bastant bé després de la primera pujada forta, i fins al Km 4 o 5 encara veia els bombers 'a lo lejos'. Després de l'avituallament (amb la col·laboració del Ramon i la Joana), començo el meu pique particular que dura uns dos o tres Km amb un 'cuarentón' d'aquests que tirant un colló a les pujades; ell em pasava a les pujades y jo a les baixades i plans.
No se si a conseqüència d'aquest pique, però tinc un gran devallada, i vaig notant que corro per inèrcia, al Km 7-8 començo a pensar que la cursa estaba sent més dura del que havia previst i que no l'havia administrat gaire bé, mentres pensava em van passar uns 10 atletas -ja m'ho deien no pensis tant i actua-. Acabant la cursa torno a passar per l'avituallament i el Ramon crida: -"Vinga que vas molt bé"-, això em dóna un petit plus i començo la baixada, que és el mateix que la primera pujada però per trialera. Això fa de trencacames, i mentres vaig baixant intento sortejar els obstacles i vaig pensant on collons fico el peu... en això que el meu cap s'introdueix en un núvol de mosquits (súper petits) que no es veuen fins que ja els tens a la boca, i això repetides vegades fins arribar al final de la baixada, no m'havien avisat de l'avituallament sòlid tu!!!
Al final atravessant un pont i un parell de plans més ja arribavem a la meta, on veig els meus companys que han fet 5º l'Octavi (encara que sense chip no li va contar) i 10º el Pinazo, una carinyena entre ells i l'altre darrera meu, més tard l'Oscar i la Goedel sense dorsal però acabant bé. Jo 25º.
L'organització estava molt bé per ser el segon any i comptan amb que feïen una duatló paral·lela a la vegada, tots ens vam endur una bona motxilla per ficar el neopré, nocilla, i tickets regal pel Mc Donalds que caducaven al 2007... ah! i lo millor la botifarra i la foto botifarrera que aquí adjunto :-)
Comença el día són les 6:30 de la matinada, la cursa comença a les 9:30 però uns quants em decidit anar en bici fins a Martorell i fer el nostre particular duatló, aquests 'quants' són: l'Oscar, l'Octavi, l'Albert, la Goedel, dos del Tri-Cariñena y yo. (Joana i una altra noia, en coche)
L'Oscar, dormint, obre els ulls i diu: -"¡OSTIA EL XAVI!!!!"- però l'Octavi ja s'havia enrecordat la nit anterior de rectificarme l´hora de quedada a la pl. Cerdà. Arribo a la campana -punt de trobada amb l'Octavi i l'Albert- i ens trobem la primera a la front, han intentat robar a la 'fragoneta' de l'Albert, però sense èxit, un petit vidre trencat i res. ( uns principiants deurien ser)
Vale, continuem i ens trobem amb els altres, tot seguit començem la marxa cicloturista pels carrers de 'l'HospitaletCity'. Semàfor que veïem, semàfor que cau, ja sigui llum verda o vermella. En això que darrera nostre sentim pitos, sirenas, de tot... era la mossa (mossos de la cuadra) amb un policía dels d'abans (policia Nacional convertit a mosso, com a mínim) i una noia en practiques. El tio fot el freno de mà, i sembla que li diu a la noia: -"¡Esperate que esto lo arreglo yo, mira i aprende!"-
Acte seguit s'acosta cap a nosaltres i diu: -"Que pasa chavales, es que siempre sois los mismos, los de las bicis que no respetáis ná, joder! Ya está bien, coño, tenéis que dar ejemplo, ostias! Ahora qué! SACO EL TALONARIO Y LO FUNDO TÓÓÓ!!!!!"- Fiquem cara de bons nenes i a continuar, vigilan una mica més als semàfors.
Després d'això la marxa va continuar molt tranquila y en arribar a Martorell ens preparem per fer la Cursa del diable. Agafem els pitralls i dos o tres pixades més tard, comença la cursa. L'inici pica cap amunt terriblement, al menys els tres primers quilometres, hi ha uns 250 participants i la pujada fa que tot s'allargui com una cua de serp, i col·loca a cadascú al seu lloc aproximat. La cursa es maca però dura casi tota per camins de terra, i alguna trialera. A partir del quilometre 4 és un puja i baixa amb zones més tecniques amb trialeres i arbres pel mitg del camí,etc.. Jo vaig bastant bé després de la primera pujada forta, i fins al Km 4 o 5 encara veia els bombers 'a lo lejos'. Després de l'avituallament (amb la col·laboració del Ramon i la Joana), començo el meu pique particular que dura uns dos o tres Km amb un 'cuarentón' d'aquests que tirant un colló a les pujades; ell em pasava a les pujades y jo a les baixades i plans.
No se si a conseqüència d'aquest pique, però tinc un gran devallada, i vaig notant que corro per inèrcia, al Km 7-8 començo a pensar que la cursa estaba sent més dura del que havia previst i que no l'havia administrat gaire bé, mentres pensava em van passar uns 10 atletas -ja m'ho deien no pensis tant i actua-. Acabant la cursa torno a passar per l'avituallament i el Ramon crida: -"Vinga que vas molt bé"-, això em dóna un petit plus i començo la baixada, que és el mateix que la primera pujada però per trialera. Això fa de trencacames, i mentres vaig baixant intento sortejar els obstacles i vaig pensant on collons fico el peu... en això que el meu cap s'introdueix en un núvol de mosquits (súper petits) que no es veuen fins que ja els tens a la boca, i això repetides vegades fins arribar al final de la baixada, no m'havien avisat de l'avituallament sòlid tu!!!
Al final atravessant un pont i un parell de plans més ja arribavem a la meta, on veig els meus companys que han fet 5º l'Octavi (encara que sense chip no li va contar) i 10º el Pinazo, una carinyena entre ells i l'altre darrera meu, més tard l'Oscar i la Goedel sense dorsal però acabant bé. Jo 25º.
L'organització estava molt bé per ser el segon any i comptan amb que feïen una duatló paral·lela a la vegada, tots ens vam endur una bona motxilla per ficar el neopré, nocilla, i tickets regal pel Mc Donalds que caducaven al 2007... ah! i lo millor la botifarra i la foto botifarrera que aquí adjunto :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada