Triatló de Gava 2010

Crònica de l'Albert.

En primera instancia lamentar l'incident d'un dels participants en el nostre esport... gaudim d'ell d'igual manera que ens exposem als seus perills.

No sabiem realment com seria aixo de 1000 participants en una prova, barrejant olimpic i sprint, pero realement cal felicitar a l'organització ja que ha estat un gran triatló on s'ha pogut fer tot a la perfecció.

L'inici de la natació condueix cap a l'esperança, per fi una bona sortida, un bon sprint a l'inici trovant lloc rapidament per nadar comode i sense rebre cap cop... aixó pinta be. La primera volta dona bones sensacions i segons els informadors externs (la juani i un amic) en Ramon pasa 30'' darrere meu a l'inici de la segona volta, pero no tot pot ser tan maco... no es millor la linia recta que les diagonals????? dons venga la segona volta en diagonal cap a la primera boya per fer un triangle, el ritme que duc es bo pero l'orientació es veu que no ho deu ser tant i perdo bastant de temps i per aixo en Ramon acaba 2' per devant meu, be per aixo i perque es un berro, perque entrenar si competint ets una bestia??????

Tot i aixi estic molt content, he disfrutat de la natació i comença la bici, evidentment despres d'una excursió de ves a saber quant ja que la transicio era molt i molt llarga... Agafo la bici i vec que realment no puc agafar a ningú del devant, no hi ha ningú, es divisen molt lluny algo que semblen triatletes pero es molt llarg i prefereixo esperar i organitzar-me amb els que vinguin al darrere. Es aqui on comença la part negativa de les sortides reduides... menos gent nedat es menos gent en bici i per tant menos gent que es posi a tirar... entre un noi del terrasa i jo anem fent relleus amb moltes remores com diu en Jordi al darrere, aixo si, amb ganes i bones sensacions i pensant en Balaguer....

Finalitzada la bici sense incidents importants i comença la meva conta pendent amb els olimpics... correr com deu mana... i en un principi les sensacions son bones i l'esperança de conseguir-ho es ferma. En la primera volta vec que vaig el 15 i amb l'esperança d'arribar al top 10 ja que en Ramon es a un minut meu i va en el lloc 11. Pasen els kilomentes i la sensació d'extenuació no arriba, vaig adelantat a gent i prenc la desició de en la segona volta donar la resta i anar a pel Ramon, i a falta d'un kilometre arribo al seu costat, en un estat d'aquets que ni pots afluixar ni apretar simplement mantenir com puguis. En Ramon amb un semi esguins al tormell que es va fer el dimecres a la pista no oposa molta recistencia (es a dir no produiex els seus remors guturals tan coneguts a les series) i arribem gairebe junts.

Cal dir que els triatlon series son una molt bona alternativa en comptes dels triatlons de la ferderació... bona organització i molt bon ambient, aixo si el sistema de medició que fan servir es d'aquets bons ehhhh!!!!, res com Banyoles, Barcelona i molts altres que surten mes curts... aqui diria que fins i tot hi han sectors que han estat mes llargs, com la natacio que els primers, Llobet, han fet 20:30.

En conclusió ha estat una molt bona experiencia, he lograt un dels meus objectius que ha estat correr be, sense morir-me, he fet 36:50 a un minut d'en Llobet i el 5e de la general, en la natació dons que dir, content pel ritme pero estranyat perque semblava que anava per on tocava i no era aixi, i en la bici dons molt bones sensacions per fer el B de Balanguer, he pogut tirar durant molts quilometres d'un grup i poguer correr aixi....

Be Ramon aixo ja ho tenim, a Balaguer ens sortim... Tavi esperem que hagis nedat molt al Lago Ness pk sino....

PD: La Juani ara us pasa la seva cronica, que se que li fa ganes.... no molt.... li falta dir-se Zapata, ja que encara entrena menos hi ha fet la 11 el l'esprint....

Gracies a tots els que feu que aquests esport es pugui gaudir, i gracies Juanita per animar-me en tot moment inclus posan-te el neopre 5' abans de la teva sortida...Tim